1 - La musdagur alegre
GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan / Mercè Masnou: Ezemin
Personatges actius: Logan, Ezemin
Escenari: despatx d’en Logan
NARRADOR – Som al despatx del detectiu Logan, a Zink. Se senten uns cops a la porta. En Logan, mig endormiscat amb els peus a la taula del seu despatx, mou la cua, obre un ull i guaita la porta. La figura que s’endevina a través del vidre és d’una musdagur, la raça de Ki evolucionada dels llangardaixos. S’aixeca d’un salt i va a obrir.
LOGAN -A què dec aquesta visita, senyoreta...
EZEMIN (coqueta) - Ezemin
LOGAN - Senyoreta Ezemin
EZEMIN (dramàtica)- Senyor Logan, el meu marit creu que tinc un amant.
LOGAN - Tan sols un en té? Vostè val molt més que això.
EZEMIN - És clar. En tinc tres, de fet. Sóc polígama d’esperit. Per part d’avi.
LOGAN - Entenc... I el seu marit professa la monogàmia.
EZEMIN - El meu marit és un pallús, senyor Logan, però està podrit de diners. I a punt de dinyar-la.
LOGAN - Aquest afer l’està matant...
EZEMIN - I ara... d’això me n’encarrego jo mateixa. No puc fer altra cosa... m’hi veig obligada, sóc la seva hereva universal.
LOGAN - Interessant...
MÚSICA TRÀGICA
EZEMIN – Però el molt poca-solta vol desheretar-me.
LOGAN - No m’ho puc creure.
EZEMIN - Jo sí que me l’he cregut. I Tan aviat com m’ho ha dit li he augmentat la dosi d’arsènic.
LOGAN - El seu marit no serà pas el multimilionari Kuges...
EZEMIN - El rei de les xiruques, justa la fusta!.
LOGAN - Va venir abans d’ahir, precisament.
MÚSICA SENSUAL
EZEMIN (amb veu de fingida inocència): Ah... se m’ha avançat... no és problema això... Oi que no em farà la pell vostè?
LOGAN (lentament, amb veu luxuriosa): Senyoreta Ezemin, si m’ho permetés podria repassar-la de dalt a baix i més ara que l’he vista i se quina religió professa...
EZEMIN (amb veu de fingida innocència): Vostè també és polígam?
LOGAN - No m’ho havia plantejat mai, però sempre s’hi deu ser a temps, oi?
EZEMIN - M’agraden els conversos.
LOGAN - No ho dubto ni per un moment, senyoreta Ezemin. Li sembla bé si comencem les lliçons avui mateix?
EZEMIN - Precisament tinc un forat a l’agenda degut a la cura de repòs que li ha recomanat el metge a un dels meus tres amants. No li fa res entrar com a substitut, oi Logan?
LOGAN - I ara... ja faré el possible per a arribar a titular, senyoreta Ezemin.
MÚSICA TRÀGICA
EZEMIN (amb veu melosa)- Pel que fa al meu marit...
LOGAN - Li agradaria que la deixés com una monja de clausura als seus ulls?
EZEMIN - Molt. Una de les seves germanes n’és.
LOGAN - Monja de clausura?
EZEMIN - Gairebé... zeladora d’una presó. Ni ella en surt ni deixa sortir ningú.
LOGAN - Té parents interessants vostè...
EZEMIN - Estic molt interessada en perdre’ls de vista, si.
LOGAN - Però amb l’armilla ben plena.
MÚSICA SENSUAL
EZEMIN (melosa altra vegada)- I és clar... Que potser no li agrada que jo pugui ser molt rica?
LOGAN - Ara ja sé per on va. Deixi-ho tot a les meves mans.
EZEMIN (suggerent)- Hi estic deixant moltes coses a les seves mans, senyor Logan. Esbrini, si us plau, què sap el meu marit...
LOGAN - Passi d’aquí a tres dies i ja li sabré dir alguna cosa...
EZEMIN – Aquí em tindrà. A punt de caramel...
MÚSICA DE SEPARADOR
NARRADOR - Tres dies després, al despatx del detectiu Logan, a Zink. El detectiu ha deixat passar la senyoreta Ezemin. Molt elegant i arreglada, camina sinuosa cap a la cadira, seguida pels ulls freds del detectiu.
EZEMIN - Ja torno a ser aquí, senyor Logan. Ha esbrinat si el meu marit sap del cert alguna cosa?
LOGAN - Crec que ja es pot considerar desheretada. Ara sé que ho sap tot...
EZEMIN (gairebé cridant, escandalitzada): N’està segur?
LOGAN – Al cent per cent. Vaig trucar-lo i jo mateix li vaig dir. Ah! Per cert... són 10.000!