Cua logan

 

12 - El cogombre sideral

Dedicat a en Salvador Macip i a en Sebastià Roig o a en Sebastià Roig i a en Salvador Macip

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan / Mercè Masnou: Usumtur
Personatges actius: Logan, Usumtur / esmentats: Turusu
Escenari: despatx d’en Logan

NARRADOR – El raig de sol que s’enfila a poc a poc per la cua d’en Logan, que fa la migdiada al seu despatx, arriba a un punt de virulència extrem i de la cua comença a sortir una petita columna de fum. El detectiu, quan sobrepassa el llindar de dolor suportable fa un xiscle i salta fins a quedar-se enganxat al sostre
    XISCLE INHUMÀ
LOGAN – Arrrgggghhhh! Què dimonis...
USUMTUR – Ji, ji, ji, ji, ji...
LOGAN – Usumtur... Petit llangardaix descerebrat! Vols quedar-te sense tiet?.
USUMTUR – Quin salt! Estàs en forma, eh, Gan?
LOGAN – No em retallis el nom i porta’m un got d’aigua, engendre amb potes.
USUMTUR (amb veu que vol ser innocent) – Ara tens set, Gan?.
LOGAN (emprenyat com una mona)- Set de justícia, si... Ves-te preparant, que baixo.
USUMTUR – Tinc un cas per tu, vella glòria.
LOGAN – Un cas... Venint de tu m’esgarrifa pensar què et deu haver passat. I, per cert... com has aconseguit entrar sense que et sentís?
USUMTUR – Estic aplicant el que vas ensenyar-me, Gan... Ji, ji, ji... I funciona!
LOGAN – Nyeeee... Cria corbs...
    MÚSICA DE MISTERI
USUMTUR – Ahir vespre, al jardí de casa, va aparèixer un cogombre sideral.
LOGAN – Cogombre sideral? La meva germaneta ara es dedica a l’horticultura sense fronteres?
USUMTUR – Vingut de l’espai, Gan.
LOGAN – De l’espai? De quin espai? No ha traspassat mai res de l’espai gràcies a la cúpula.
USUMTUR – Flotava a l’aire i emetia una llum molt forta i deixava anar un sorollet i...
LOGAN (enfotent-se’n)– I va plantar-se al costat de les tulipes, es va obrir una comporta minúscula i en va sortir un homenet de color verd... Què dimoni vas menjar per sopar?
USUMTUR – Com saps això de l’homenet de color verd?
LOGAN - Nyeeee... He llegit molt de pulp, jo...
USUMTUR – Pulp? Ah! Aquelles velles revistes de terrestres que visiten Ki...
LOGAN – D’on dimoni les has tret?
USUMTUR – Això són contes de vella, Gan... El meu homenet verd sí que és real... De fet te l’he dut, a veure si tu entens què diu.
NARRADOR – El petit musdagur es treu de la butxaca de l’armilla una mena de figureta humanoide de color verd, absolutament inert.
LOGAN – Això va sortir del cogombre? I on és el cogombre, per cert?
USUMTUR – El va agafar la mama i avui crec que hi ha sopa de cogombre per sopar...
LOGAN - Puajjjjjjjj... I sereu capaços de deixar aquest pobre desgraciat sense mitjà de transport?
USUMTUR (amb veu de pena) – Tant se li en fot, Gan... Ja ha pringat.
LOGAN – I ara em vols fer creure que aquesta figureta ahir vespre va sortir d’un cogombre sideral i que xerrava com una mallarenga.
USUMTUR – Repetia constantment una frase.
    MÚSICA DE TENSIÓ
LOGAN – Una frase?
USUMTUR – Sí: Sovuidner, studrep uetse
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Arreplega ara mateix aquest nino llefiscós i avisa la policia kiïta si apareixen més cogombres d’aquests, Usumtur... Amb una mica de sort et tanquen de per vida per mirar d’ensarronar la força pública... I digues a ma germana que llenci ara mateix la sopa que està fent, que podria donar-te pitjors malsons i encara en patiria jo els efectes. Ah, per cert... són 10.000!



Anterior | Següent