Cua logan

 

13 - L'estudiant desaparegut

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Mama, Gegú
Personatges actius: Logan, Goldric, Mama, Gegú / esmentats: estudiant kuzubi
Escenari: despatx d’en Logan

NARRADOR – En Logan, dret davant la finestra del seu despatx que dóna al carrer, sense cap gran feina en perspectiva, no sap si sa mare ha de venir avui o no...
LOGAN – Ves per on... Quina memòria la meva... Ha de venir, o no, la mama?
GOLDRIC – Crec que va dir que sí, senyor.
LOGAN – Però no és pas el dia oficial de neteja del despatx.
GOLDRIC – Això ens pot estalviar més d’un mal de cap. Segur que així no canta!
LOGAN – Nyeeee... Cert, cert... Mira... Ja la veig! Sí que ve.
GOLDRIC – Ja li deia jo que sí, senyor.
NARRADOR – La mare d’en Logan s’està enfilant per la façana de l’edifici a tota castanya, sembla que té una mica de pressa.
LOGAN – Potser que obri la finestra...
GOLDRIC – Seria tot un detall, senyor. Així la senyora mama no s’estamparà al vidre.
    SOROLL DE FINESTRA OBRINT-SE
LOGAN – Ah! Hola, mama... Ara no sabíem si havies de venir o no.
MAMA – Sabíem?  Si estàs sol, reitó de la mama... Ah! És clar... El senyor Goldric... Bon dia, senyor Goldric...
GOLDRIC – Senyora...
MAMA – Bé... Vaig per feina que he vist que et pujava un client... Un tidnum jovenet tot i que cepat com tots els cara de gat aquests. On has deixat la roba bruta?
LOGAN – Al lloc de sempre, mama... Així que ens ve un client, eh?
MAMA – Si, reietó de la mama... Apa, apa... Posa’t en posició, així, a la cadira, ben professional.
    MÚSICA D'EXPECTACIÓ
NARRADOR – La  mare d’en Logan li fa pinça a la galta, recull la roba i se’n va mentre el detectiu regira el calaix de l’escriptori buscant taps per les orelles. Un puny travessa la porta.
LOGAN (en veu baixa) – Nyyeeee... Ja hi tornem a ser... Haurem de posar un cartell de mida gegant adreçat als tidnums que digui: No cal rebentar la porta, modereu la vostra força, limiteu-vos a trucar.
TIDNUM (amb veu de falset, cridant) – El senyor Logan?
LOGAN – Jo mateix...  Puc fer alguna cosa per vostè, senyor...
TIDNUM (amb veu de falset, cridant) – Gegú.
LOGAN – (en veu baixa) sort dels taps... mare meva... i a més té veu de pito, aquest!
    MÚSICA DE TENSIÓ
GEGÚ (amb veu de falset, cridant) – Vinc a denunciar la desaparició del meu company de pis.
LOGAN – Denunciar? Però això no és pas la policia, senyor Gegú...
GEGÚ (amb veu de falset, cridant) – Ohhh! (queda un moment com col·lapsat) Però vostè és detectiu i pot ajudar-me a trobar-lo.
LOGAN – Ah... Això sí... Li hauré de fer algunes preguntes...
GEGÚ (amb veu de falset, cridant) – Faci, faci...
LOGAN – On viu vostè? Com és l’interfecte? Des de quan el coneix? Quins hàbits té? Amb qui es relaciona?
GEGÚ (amb veu de falset, cridant) – Mmmmhhh... Vivim a tocar el riu Sata... Ell és un estudiant kuzubi. Tot just fa un dia que va arribar i tan sols sé que no ha fet cap mena de soroll, que aquest matí m’ha despertat un fort soroll d’splash i que quan jo m’he llevat no hi era. I li asseguro que no se n’ha anat per la porta, dormo ben bé al costat, jo, i fa un grinyol de por quan s’obre i es tanca.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Senyor Gegú, no s’ha pas de preocupar. El seu company de pis, que va veure el soroll infernal que feia la porta i és molt considerat, ha decidit que li era més fàcil sortir per la finestra per sota de la qual deu passar el riu Sata. I no ha fet cap mena de soroll perquè els kuzubis tendeixen a comunicar-se telepàticament amb la seva gent i són tranquils de mena. Ah, per cert... són 10.000!



Anterior | Següent