Cua logan

 

14 - El cas del terrícola torrat

Lligat al cas 10


GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Torrat
Personatges actius: Logan, Goldric, terrícola torrat / esmentats: Galam
Escenari: carrer Casp cantonada Passeig de Gràcia de Barcelona


NARRADOR – En el cas de l’alterador pirata en Logan va aconseguir, seguint la màxima kiïta que qui roba a un lladre té mil anys de perdó, un alterador dels que permeten traspassar de Ki a la Terra. La seva amistat amb en Galam, el savi kiïta que va modernitzar aquests aparells, i un parell de converses a Can Bukret deslligant-li la llengua al savi amb licor de Kilmet li han permès saber com utilitzar-los i vet aquí que un dia decideix anar a explorar el planeta dels humans.
LOGAN – Preparat, Goldric?
GOLDRIC – Ja recorda quins són els pius que ha de pitjar, senyor?
LOGAN – No sóc pas un lluç, Goldric. Sóc un musdagur...
GOLDRIC – Això no és cap garantia de res, senyor...
LOGAN – Nyeee... Apa, agafa’t fort, que potser sigui perillós.
GOLDRIC – No em separaré pas de vostè, senyor.
LOGAN – Què t’hi jugues que no passa res?
GOLDRIC – Vostè no sembla humà, com els zitis, senyor... Això pot ser un problema.
LOGAN – Ja en parlarem després, Goldric. Ara anem per feina!
NARRADOR – En Logan pitja tot el que s’ha de pitjar en un alterador i apareix, de nit, a una cantonada.
LOGAN – A veure què diu la placa del carrer aquest... Carrer de Casp. Mmmmhhh! Tenen Bracafés també per aquí, Goldric... Llàstima que estigui tancat
GOLDRIC – Potser serà millor que tot estigui tancat, senyor. Recordi el que li dic: els humans no deuen estar gaire acostumats a veure gent com vostè.
    SOROLL DE CANTS DESAFINATS
LOGAN – Calla, calla, Goldric... Sembla que s’acosta un grup d’humans torrats.
GOLDRIC – Crec que és un de sol, senyor... Però fa molt de soroll. Potser seria millor mirar de passar desapercebuts, senyor...
LOGAN – Tens raó, Goldric... Mira, ens posarem dins d’aquest hall... Ei... Què és això?
GOLDRIC – Sembla un animal amb quatre potes que s’està menjant un nadó humà, senyor...
LOGAN – Mare meva... Són ben bojos aquests humans...
    SOROLL DE CANTS DESAFINATS MÉS A PROP
TORRAT (amb veu pastosa)– A veure si trobo algú que em digui on agafar el Nitbus. On he anat a petar? Ah! Sí... l’emissora de ràdio... Sempre hi ha un vigilant aquí...
    MÚSICA DE EXPECTACIÓ
NARRADOR – El torrat enfila l’entrada a l’emissora i ensopega amb en Logan, que està mirant de passar desapercebut, assegut al banc de fusta.
TORRAT (amb veu pastosa)– Escolti...
LOGAN – Nyyee... Sí?
TORRAT (amb veu pastosa de sorpresa) – Uala... Una cara difícil, eh? .
LOGAN (dissimulant)– Sí... Nyeee... Surto d’un ball de disfresses...
    MÚSICA DE TENSIÓ
TORRAT (amb veu pastosa) – Osti, tu... Autèntic, eh? Però... no capto el personatge... De quin còmic és aquest nyeee?
LOGAN – Nyeee... Còmic? Quin còmic?
TORRAT (amb veu pastosa) – Si, home... Bé, deixem-ho córrer... és mooolt bona la disfressa, eh? Nyeee...
LOGAN – Nyeee... Gràcies, gràcies...
TORRAT (amb veu pastosa) – Per cert... Saps on s’agafa el nit-bus cap a Sant Andreu?
LOGAN – Nyeee... No sóc pas d’aquí, jo... Haurà de demanar-ho a aquell senyor de dins. Segur que l’orienta...
TORRAT (amb veu pastosa) – Una abraçada, company... Vols venir amb mi a Sant Andreu i seguim la festa? Ara li demano i torno... No te’n vagis...
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Veus, Goldric? No se n’ha pas adonat que no sóc d’aquí... I aquest terrícola tan trempat em convida a una festa i tot! És just el moment de fer anar l’alterador i tornar a casona. Ah, per cert... són 10.000!



Anterior | Següent