Cua logan

 

141 - El cas de la neboda espavilada

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Usumtur, Kiruru
Personatges actius: Logan, Goldric, Usumtur, Kiruru / esmentats: nebot Sàrtuku, assistent Sàrtuku, Missi, Sàrtuku
Escenari: Illa d'en Sàrtuku


NARRADOR – Després d’un parell de dies reposant a la petita torre annexa a la del milionari Sàrtuku, en Logan ja no pensa en la mala experiència tinguda amb els mitjans de comunicació kiites. Estiregassat a una gandula arran de mar repassa la situació.
LOGAN – Nyéee... Això sí que és vida, Goldric.
GOLDRIC – Ben cert, senyor.
LOGAN – Avui he quedat amb en Sàrtuku, a dalt de la seva torre, per parlar dels seus problemes. Em té ben intrigat. L’altre dia no va voler esquitxar res.
GOLDRIC – El vol en bona forma, senyor.
LOGAN – Home... tot i estar fet un nyap després del viatge li vaig treure del damunt aquell sospitós assistent mut que li volia fer la pell.
GOLDRIC – I al nebot de retruc, senyor...
LOGAN – Aquests nebots, ja se sap... Sempre hi ha el perill que vagin darrera del negoci.
GOLDRIC – No ho dirà pas per l’Usumtur, senyor.
NARRADOR – Abans que en Logan pugui respondre a la qüestió que s’acaba de posar els seus esmolats sentits es posen alerta.
    SOROLL DE MÚSICA MÀQUINA LLUNYÀ
LOGAN – Aquest xivarri en aquest lloc... No m’ho puc creure. Si aquesta illa és un prodigi de calma i tranquil·litat... A més... aquest soroll infernal em sona...
GOLDRIC – Crec que és aquell grup que li agrada al seu nebot, senyor.
LOGAN – El mal gust de l’Usumtur és proverbial, Goldric, però no veig com pot ser compartit per la bona gent kuzubi, que sol gastar música molt més tranquil·la. Vaig a veure què coi passa...
NARRADOR – En Logan s’aixeca i comença a passar cap a la font d’aquell soroll infernal, que va augmentant de volum conforme s’hi acosta. Els seus ulls freds i rodons estan a punt de sortir-li de les òrbites en veure el que veu.
LOGAN – Casum la pell de l’Usumgal... Què hi fa aquest per aquí?
NARRADOR – En Logan s’afanya a atansar-se a la font acústica i l’apaga provocant un alleujament instantani en el seu ànim i un desconcert encara més instantani en el que fins llavors havia estat ballant de forma desaforada amb els ulls tancats, com si estigués en èxtasi.
    SOROLL DE SILENCI SOBTAT ;)
USUMTUR – Qui, qui, qui.... Què hi fas aquí, Gan?
LOGAN – Això mateix em pregunto jo... Com és que no ets a escola? Qui dimoni t’ha fet venir? Com goses destorbar la tranquil·litat d’aquest paradís amb aquest soroll espantós?
USUMTUR – Però, Gan... perquè l’atures, la música?
LOGAN – D’això en dius música? Ja veuràs si arriba a orelles d’en Sàrtuku el que estàs escoltant.
USUMTUR – És un dels seus grups preferits, Gan... de fet bona part dels calers que tenen per a funcionar els reben d’una fundació que depèn d’ell.
LOGAN – Nyéeee... Aquest kuzubi no se’n cansarà mai de sorprendre’m... Però no has respost la meva primera qüestió... Com és que no ets a la caríssima escola que et subvenciono?
USUMTUR – Tenim setmana blanca, Gan. I la Missi i jo em vingut a passar uns dies aquí, aprofitant que el senyor Sàrtuku ens en devia una.
LOGAN – La font que sempre raja també corre per aquí? I com és que no és amb tu?
USUMTUR – Ha anat a veure unes amigues que són a una illa veïna. Jo no les conec de res i m’ha fet pal. I m’estava relaxant una mica mentre és fora.
LOGAN – Així et relaxes, tu? Nyéee... bé... se m’està fent tard. En Sàrtuku m’espera.
USUMTUR – Puc venir amb tu, Gan? Ara ja no vull tornar a sentir música i m’avorriré...
LOGAN – Ni parlar-ne, nebot descerebrat. És a mi a qui busca aquest mafiós. Segur que trobes alguna cosa o altra a fer mentre esperes que torni la teva amiga, aquesta xicoteta mimada i cridanera.
NARRADOR – En Logan surt disparat cap a la torre principal. A la porta hi troba una nova assistent kuzubi, que li adreça un discret somriure.
KIRURU – El senyor Logan, suposo.
LOGAN – Nyéee. Jo mateix. Senyoreta...
KIRURU – Kiruru... El senyor Sàrtuku l’espera a dalt.
LOGAN – Pujo tot sol... o m’acompanya?
KIRURU – Pujo jo també. Vol que assisteixi a la reunió. 
LOGAN – Vostè? No hi té pas gaire costum de treballar en grup el senyor Sàrtuku pel que tinc entès.
KIRURU – És ben cert. Però el tiet vol parlar-li d’un tema que jo domino. I m’ha demanat que hi sigui present.
LOGAN – El tiet? O sigui que és la seva neboda, vostè.
KIRURU – Una de les nebodes. Som una bona colla. Però jo hi tinc molta relació, no com altres, que no venen mai ni a veure’l.
LOGAN – Negocis comuns potser també? A què m’ha dit que es dedicava, vostè?
KIRURU – Tinc un negoci de cria de perles. En estat una mica ruïnós tot s’ha de dir
LOGAN – Les famoses perles del Ksir... Nyéee... sembla que ara el negoci està patint un mal moment, no?
KIRURU – És ben cert... d’això vol parlar-li també el tiet. 
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Senyoreta Kiruru... No tinc cap inconvenient en que vostè participi en la reunió. Segur que podrà aportar idees interessants, sobretot tenint en compte que la consulta d’urgència que acabo de fer als arxius akàsics m’ha confirmat que la gestió del seu negoci li està reportant molts més beneficis que pèrdues, la qual cosa pel que veig està amagant vostè a la família, fent-se la pobra i desgraciada als seus ulls o a la seva ment, en el cas del senyor Sàrtuku que no la pot pas veure. No, no s’atabali, no en penso pas parlar amb el seu tiet, al qual vostè està tractant amb tanta delicadesa, dedicant-li part del seu ocupat temps. Però ara ja sap que jo ho sé i això sí que té un preu, senyoreta... Ah! Per cert... són 10.000!



Anterior | Següent