Cua logan

 

142 - El cas del negoci de perles ruinós

lligat al cas 141



GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Kiruru, Sàrtuku
Personatges actius: Logan, Goldric, Kiruru, Sàrtuku / esmentats: goril·les urgugs
Escenari: illa d'en Sàrtuku


NARRADOR – En Logan i la senyoreta Kiruru, que ha canviat el seu somriure amable per unes llambregades no gaire amistoses, s’enfilen ascensor amunt per trobar-se amb en Sàrtuku el milionari kuzubi.
    SOROLL D’ASCENSOR QUE PUJA
LOGAN – Nyéee... Un temps d’allò més estable, aquí, al Ksir.
KIRURU (irònica i emprenyada) – Del temps hem de parlar, senyor Logan?
LOGAN – És el que se sol fer als ascensors quan es va amb algú mínimament desconegut, no li sembla, senyoreta Kiruru?
KIRURU (tallant)– Ja som a dalt, senyor Logan.
NARRADOR – Tots dos traspassen la porta de la cambra, protegida, com sempre, per dos immensos urgugs. El mafiós cec els espera, assegut al seu coixí.
LOGAN – Ja som aquí, senyor Sàrtuku. Un encant la seva neboda, per cert.
SÀRTUKU – Logan... Kiruru... Anem per feina, que quant més triguem pitjor estarà tot.
LOGAN – Em té ben intrigat, senyor Sàrtuku.
KIRURU – Tiet... ho sento moltíssim. Em reclamen urgentment i no puc quedar-me. Ja me’n refio del que pugueu parlar tots dos i si us cal més informació podeu connectar amb mi telepàticament... Tornaré al vespre i, si cal, ens tornem a trobar.
    MÚSICA DE SORPRESA
SÀRTUKU – Vols dir que és tan imprescindible que marxis?
LOGAN – Deixi-la fer, senyor Sàrtuku. Mentre em posa en antecedents i tot plegat potser ja serà altra vegada per aquí, oi, senyoreta? I sempre som a temps de fer una connexió telepàtica, ja ho ha dit ella.
SÀRTUKU – Bé, menuda... Fes el que hagis de fer... i torna al vespre.
LOGAN – Passi-ho bé, senyoreta... Nyéee... Ah! Aprofiti el viatge... Fins al vespre...
NARRADOR – La senyoreta Kiruru desapareix d’escena llançant una mirada freda cap al detectiu. Aquest espera a que hagi desaparegut per la porta per interrogar el milionari.
LOGAN – I bé, senyor Sàrtuku? Quin és aquest greu problema amb el qual s’enfronta i no se’n surt? Té a veure amb algun negoci de la famiglia?
SÀRTUKU – Com sempre va ben encaminat, Logan. En tinc un munt de negocis, ben diversificats, i la meva extensa famiglia se n’ocupa, amb més o menys fortuna.
LOGAN – La senyoreta Kiruru, per exemple.
SÀRTUKU – Exactament. Malgrat la seva joventut és una experta criadora de perles, d’aquelles liles tan fines que tan sols es donen en unes condicions excepcionals.
LOGAN – Experta criadora... Nyéee... I com a gestora?
SÀRTUKU – Ella és la directora de l’empresa Perles del Ksir SL però s’ha envoltat d’un equip jove que l’ajuda tant en la part tècnica del tema com en la gestió pura i dura.
LOGAN – Gent que ha triat ella... Els coneix vostè?
SÀRTUKU – Vaig demanar-ne referències quan els volia contractar i tots semblaven d’allò més professionals.
LOGAN – Els ha tractat, vostè?
SÀRTUKU – Un dia la Kiruru em va convidar, quan celebraven els primers cinc anys, amb uns resultats excepcionals, tot s’ha de dir.
LOGAN – Una bona gestió inicial, doncs.
SÀRTUKU – Jo vaig abocar-hi molts kugs. És una de les meves nebodes preferides. Sempre ha estat al meu costat, quan n’hi ha d’altres als quals no els veig ni el nas.
LOGAN – Una noia encantadora.
SÀRTUKU – No em puc pas queixar... Però ara fa mig any...
LOGAN – Va començar a rutllar la cosa malament...
SÀRTUKU – És ben bé així... Hi ha algú dins l’empresa que està boicotejant la cria de les perles.
LOGAN – Una qüestió delicada... és un equip no massa gran, m’ha dit, oi?
SÀRTUKU – Però no s’acaba aquí el problema... La producció ha baixat molt però tenien un excel·lent estoc dels primers cinc anys... i va desapareixent...  
LOGAN – Perla a perla...
SÀRTUKU – Exactament... En principi no se’n van ni adonar. Però ha arribat a un punt el degoteig que ara ja és més que evident. Hi ha algun pispa, Logan, qui sap si vingut de fora, qui sap si d’entre els de dins mateix, qui sap si el mateix que està boicotejant la cria...
LOGAN – Un problema complex, senyor Sàrtuku. I que fa anar de corcoll la seva neboda, suposo...
SÀRTUKU – El negoci, que tan bé havia anat, se n’està anant en orris... Vull que vostè ens ajudi, Logan. La Kiruru és com la nineta dels meus ulls.
GOLDRIC – Si és cec, senyor...
LOGAN – En Goldric vol dir que potser tenim la solució al davant però que no se’ns fa evident degut a aquesta mateixa estimació que li té vostè a la seva neboda, senyor.
SÀRTUKU – Què vol dir, Logan? Cal que connecti amb la Kiruru? Ens pot aportar ella nova informació?
LOGAN – No cal pas que t’atabali, senyor Sàrtuku. Tot i que potser a hores d’ara ja no cal ni que ens hi amoïnem amb tot plegat.
SÀRTUKU – No em digui que...  
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Senyor Sàrtuku... la senyoreta Kiruru ha sabut jugar molt bé les seves cartes. El tenia ben encandilat i no se li pot negar pas que és una bona professional, com ha demostrat en els primers cinc anys de gestió de l’empresa... Però alguna cosa va fer que se sentís atreta per la part fosca i ha tractat, amb èxit pel que es veu, de fer veure que les coses anaven mal dades i que els resultats –degut a tots els problemes que anaven sorgint- no podien ser bons. Això és el que ha transmès a tot el seu entorn immediat, vostè inclòs, però no es correspon en absolut amb el que diuen els arxius akàsics, que detecten de seguida i rebutgen tot seguit la informació no vàlida que s’hi vol introduir. No hi ha ningú fent boicot a la cria de les boniques perles liles ni estan desapareixent els estocs. Tot és una gran mentida explicada, això sí, amb una dosi de realisme que la fa creïble a les seves orelles. El problema, senyor Sàrtuku, és inexistent. Li cal parlar seriosament amb la seva neboda per tal d’esbrinar perquè ha volgut ensarronar-lo d’aquesta forma. És clar que hi pot haver la qüestió dels beneficis que s’embutxaca però potser hi ha alguna cosa més pel mig... Ah! Per cert... són 10.000!



Anterior | Següent