Cua logan

 

143 - El cas del bussejador intrèpid

lligat al cas 142



GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Missi
Personatges actius: Logan, Goldric, Missi / esmentats: Usumtur, Sàrtuku, Niñtuku, Turusu, Musama
Escenari: illa d'en Sàrtuku


NARRADOR – Després de desemmascarar l’espavilada neboda d’en Sàrtuku, en Logan torna al seu espai de repòs a l’illa del milionari mafiós, per seguir gaudint durant un temps d’unes merescudes vacances i aconseguir, de pas, que s’oblidin d’ell els mitjans.
LOGAN – Nyéee... A veure si d’aquí a poc ja podem tornar amb tranquil·litat a casa...
GOLDRIC – La mama deia ahir que ja no hi ha tants periodistes a la porta, senyor.
LOGAN – Un dia o altre se’n cansaran. O tindran algú més a qui atabalar, que ja se sap que les notícies deixen de ser-ho d’avui per demà.
GOLDRIC – Potser els clients ja no tornin, senyor.
LOGAN – Això no ens ha de preocupar, Goldric. Sempre hi ha qui té problemes i qui necessita d’un ajut extern... I nosaltres estem en boca de tots per la feina feta.
GOLDRIC – Sempre assegurem el tret, senyor...
NARRADOR – Mentre té lloc aquesta conversa se sent una veu que crida el nom del detectiu des de lluny.
    VEUS DE SENYOR LOGAN! SENYOR LOGAN! QUE ES VAN ACOSTANT
LOGAN – Aquesta veu... Ara pla! I ja no sóc a temps de fugir...
MISSI (parlant i esbufegant) – Senyor Logan! Sort que el trobo...
LOGAN – Si no hagués sabut que corria per aquí m’hagués donat un infart en sentir-la, senyoreta Missi. I el meu repel·lent nebot?
MISSI – És per això que sóc aquí, senyor Logan. Ha desaparegut.
    MÚSICA DE SORPRESA
LOGAN – Desaparegut? Nyèee... No pot pas ser. No tindrem aquesta sort.
MISSI – Sí que pot ser. Quan vaig arribar jo ahir de veure les meves amigues vaig trobar-me una nota dient que se n’havia anat a bussejar mentre m’esperava i que ens veuríem al vespre, però he estat tota la nit desperta i no ha aparegut. I ara al matí tampoc... I... I... i tinc por que no li hagi passat alguna cosa (es posa a somicar).
LOGAN – Ep, ep, ep... Calmi’s, senyoreta, que ho està deixant tot fet una coca amb tanta humitat... A veure què hi podem fer...
MISSI – Sabia que m’entendria, senyor Logan.
LOGAN – Senyoreta Missi, vostè sap perfectament quin és l’interès que tinc pel meu nebot. Però la meva professionalitat fa que deixi de banda els meus sentiments.
MISSI (negociant)– Tarifa estàndard, suposo...
LOGAN – Com a favor personal. Pensi que ara estic de vacances i això sol comportar un plus...
MISSI – Fet, senyor Logan. Vingui amb mi, que li ensenyo la nota i on se suposa que va anar a bussejar...
    MÚSICA DE SEPARADOR
NARRADOR – En Logan va caminant xino-xano al costat de l’hereva de l’imperi de menjar ràpid de Zink.
LOGAN – I diu que hi ha una nota d’aquest sapastre de l’Usumtur.
MISSI – Sí... sembla que es va avorrir d’esperar i va decidir anar a fer busseig.
LOGAN – Ja sabia on havia d’anar? O pretenia fer-ho pel seu compte?
MISSI – L’altra vegada que vam venir a l’illa el senyor Sàrtuku ens va indicar amablement on havíem d’anar.
LOGAN – Un excel·lent cicerone, el senyor Sàrtuku... Molt amic del seu pare, potser?
MISSI – Sí... El papa i ell sempre han estat molt units. Tenen algun negoci conjunt també.
LOGAN – Nissi els cria i ells s’ajunten... Bé, ja hi som... On és la nota?
MISSI – Aquí, senyor Logan.
LOGAN – Casumdena... sembla que estigui estudiant per ser metge aquest enze... Què coi hi posa aquí? Ja parlaré jo amb la Turusu...
MISSI – A mi també em va costar una mica acostumar-m’hi... Però ara no hi tinc cap problema.
LOGAN – Tradueixi això doncs. Que no tenim tot el dia...
MISSI – Bombonet... Aquesta sóc jo...   
LOGAN – Bombonet?
GOLDRIC – Són coses que es diuen els joves que s’estimen, senyor...
LOGAN – No hagués pas tirat per aquí jo en aquest cas... Hi ha altres possibilitats interessants...
MISSI – Senyor Logan... Segueixo?
LOGAN – No se n’estigui pas... Pot passar per alt el seu apel·latiu, si vol.
MISSI – Bombonet... Com que encara no ets aquí i estic avorrit mortalment vaig a bussejar allà on vam anar l’altra vegada. Exploraré la cova aquella que vam veure i a la que no vam entrar perquè no dúiem llanternes. Espero que no sigui molt llarga i poder-te explicar tot el que hi hagi trobat. Fins després...
LOGAN (en veu baixa) – O sigui que volia explorar una cova.
MISSI – Si... La vam veure un dia que hi vam anar però no vam arribar a entrar-hi.
LOGAN (en veu baixa) – Una cova de les coves de les illes del Ksir.
MISSI – Sí, és clar. És tan emocionant... Però per què posa aquesta cara estranya, senyor Logan?
LOGAN – Emocionant, emocionant... No sé com pot dir això, senyoreta Missi...
MISSI – No troba que ho sigui, senyor Logan?
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Casum la canalla... Pagar l’educació d’aquest sapastra em durà a la ruïna... Ni les coses més bàsiques domina... No se li acut res més que anar sol a explorar una illa del Ksir sense ni tan sols fer una consulta als arxius akàsics o parlar amb nadius al respecte... Senyoreta Missi, aquestes coves de les illes del Ksir estan moltes vegades interconnectades unes amb les altres i pot ser que a hores d’ara el papanates del meu nebot estigui a quilòmetres i quilòmetres d’aquí, això si és que no li ha passat res. Haurem de donar l’avís al servei de vigilància de costes que tenen bussejadors experts que podran dir-nos quines opcions hi ha i quines expectatives podem tenir de retrobar el lluç de l’Usumtur en bones condicions i on. Suposo que l’experiència li haurà servit per no fer bajanades d’aquesta mena tot solet, ni que sigui per matar l’estona... Això sempre i quan surti del mal pas en bones condicions, que aquestes coves solen estar plenes de perillosos animalons marins amb molt males puces i una fam que no s’acaba mai... Si no fos per la mama per mi ja se’l podrien cruspir fins a escurar-li els ossos... però he de fer el que sigui per trobar-lo... si no la seva estimada àvia m’escanyarà a mi... Ah! Per cert... són 10.000!



Anterior | Següent