Cua logan

 

144 - El cas de la cova de les lassames

lligat al núm. 143



GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan / Mercè Masnou: Sàrtuku, Missi
Personatges actius: Logan, Sàrtuku, Missi / esmentats: Usumtur, Niñtuku
Escenari: illa d'en Sàrtuku


NARRADOR – La recerca de l’Usumtur, el nebot del detectiu Logan, ha mobilitzat a un munt de gent. Les connexions telepàtiques no han donat cap fruit però això tampoc és un fet molt rellevant, considerant que hi ha un munt d’aigua pel mig que frena els intents més potents. El milionari Sàrtuku, assabentat del fet, ha posat a disposició del detectiu tots els recursos al seu abast, fins i tot un mini-submarí que fa servir ell mateix quan vol tenir contacte directe amb el fons del seu mar estimat.  
LOGAN – Nyéee... Senyor Sàrtuku... El seu afany de col·laboració em commou.
SÀRTUKU – Jo no ho enfocaria pas per aquí, Logan. Vostè no es commou per una cosa com aquesta. Si no ho tinc mal entès no té una estimació excessiva pel nebot en qüestió.
LOGAN – Era un dir, és cert. Però vostè hi està aportant molt a tot aquest enrenou que li hem muntat.
SÀRTUKU – No puc deixar de prestar el màxim d’ajut possible a la filla d’en Niñtuku .
LOGAN – Un bon amic, pel que veig.
SÀRTUKU – No s’equivoqui, Logan. Jo no en tinc cap ni un d’amic. És un soci. Un bon soci... i no el puc decebre. Ni a ell ni a la seva filla estimada.
NARRADOR – Mentre té lloc aquesta conversa arriba la Missi cridant.
    VEUS DE SENYOR LOGAN! SENYOR LOGAN! QUE ES VAN ACOSTANT
LOGAN – Aquesta veu... Les meves orelles tremolen, el meu cervell la rebutja...
SÀRTUKU – L’entenc perfectament, senyor Logan!
MISSI (parlant i esbufegant) – Senyor Logan! El submarí ja és a punt...
LOGAN – El submarí ja és a punt? Nyéee... Doncs, som-hi. Senyor Sàrtuku, un plaer. Ja el tindrem al corrent de com va tot.
SÀRTUKU – El submarí té un equip de transmissió. No cal que provin la telepatia que no funciona en condicions degut a l’aigua...
LOGAN – Ho tindrem en compte. Anem, noieta... A veure què podem fer amb aquest trasto. A veure si ens du on és l’altre.
MISSI – El meu pobre Usumtur... Deu estar mort de gana i de fred i de... (somica)
LOGAN – Esperem que només sigui això...
NARRADOR – El detectiu i la pubilla del rei del menjar ràpid de Ki s’afanyen a anar cap on hi ha el submarí biplaça.
LOGAN – Ara pla... l’he de fer anar jo? No hi entenc en submarins... sóc de terra endins.
MISSI – El duré jo, que ja l’he fet anar...
LOGAN – Ep, ep, ep... Me n’he de refiar d’això? D’algú que ha fet quatre pràctiques escadusseres?
MISSI – Senyor Logan, deixi de remugar i de mirar-me amb la llengua a fora. Els minuts poden ser vitals per a trobar en Tur en bones condicions.
LOGAN – En Tur? No em digui que li ha encomanat aquesta mena de mania de dir a la gent pel la part de darrera del nom...
MISSI – És més fàcil... A mi em diu Si...
LOGAN – On anirem a parar... Bé... No tinc altra remei que refiar-me’n de vostè, senyoreta Missi. A veure, on m’he de posar?
MISSI – No hi ha cap problema, senyor Logan. Aquests trastos van sols. Fixi’s que el fa servir el senyor Sàrtuku, i ell és cec.
    MÚSICA DE SORPRESA
LOGAN – El fa servir tot sol?
MISSI – Oi tant... No se’n refia de ningú aquest home. I fa bé, ja li dic jo.
LOGAN – Vaja, vaja... O sigui que és d’aquests trastos que van seguint paràmetres que se’ls marca amb la veu.
MISSI – Això mateix... Cal tenir un codi d’accés, a partir del qual reconeix la veu que li parla, i anar-li dient cap on es vol anar...
LOGAN – Magnífic, doncs... Veient que la cosa és força segura ja podem llançar-nos a l’aigua. No perdem el temps. Quant més d’hora ens hi posem, més d’hora acabarem.
MISSI – Això és el que sempre em diu en Tur.
LOGAN – Casum l’olla... És com una mena de monstre de repetició aquest lluç d’escates verdes...
    MÚSICA DE SEPARADOR
NARRADOR – En Logan i la Missi surten amb el minisubmarí cap a la zona on hi ha l’entrada a la cova.
MISSI – Ja hi som, senyor Logan.
LOGAN – El responsable de la recerca kuzubi m’ha comentat que podem entrar-hi amb el submarí, que és un recorregut prou ample i que no hem de tenir problemes... Però si ells no estan trobant res i ja s’han recorregut pràcticament tota la cova no veig què podem fer nosaltres.
MISSI – No pot ser que hagi desaparegut...
LOGAN – No sabem si alguna de les bèsties que hi ha a la cova...
MISSI – Ni tan sols ho pensi, això, senyor Logan.   
LOGAN – Ho deia perquè algunes d’aquestes bèsties potser ens poden dir si ha passat per aquí o no... Les lassames, per exemple, solen ser foça xerrameques.
MISSI – Bèsties que poden informar? Vol dir que no es passa? Que són éssers intel·ligents? Com són?
LOGAN – Les lassames semblen kuzubis nanes i esprimatxades, amb el cap més gros del compte. El seu nivell d’intel·ligència és molt baix però poden entendre algunes preguntes simples i donar-hi resposta. A més no saben mentir. Això requereix un estadi d’intel·ligència al qual encara no han arribat.
MISSI – Miri, senyor Logan... Allà n’hi ha una... M’hi acosto?
LOGAN – A veure... sortim a l’exterior... si no no podrà captar la meva qüestió...
MISSI – Ja som fora... i ara, què diu?
LOGAN – La cosa està liada... Es mostra receptiva però he d’esmolar molt la qüestió o qüestions a fer-li per rebre la informació que necessitem...
MISSI – Quina sort que vostè estigui per aquí... No sé pas què hagués fet...
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Fer-me anar a buscar, és clar... Aha! Aha! Nyéee... El que em suposava... El palangre del meu nebot va estar aquí ahir i va seguir cap endavant. La lassama afirma que altres companyes seves el van trobar mig desmaiat cova endins i que se’l van endur cap a terra ferma pensant que no li aniria gaire bé passar la nit aquí, amb tanta humitat. Ja veu, senyoreta Missi, si són considerades... M’està donant pistes per trobar les seves companyes que no deuran tenir problema en dir-nos en quina altra cova annexa deu estar dormint, esgotat, el nostre lluç particular. I no trigarem gaire en tenir-lo amb nosaltres la qual cosa serà prou satisfactòria per a vostè, si no m’equivoco... Ah! Per cert... són 10.000!



Anterior | Següent