Cua logan

 

145 - El cas del nebot ambiciós

lligat al núm. 144


GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Sàrtuku, Girsum
Personatges actius: Logan, Goldric, Sàrtuku, Girsum / esmentats: Usumtur, goril·les urgugs, Girtur
Escenari: illes del Ksir


    SOROLL DE FONS D’ONADES I DE GAVINES XISCLANT
NARRADOR – L’Usumtur, el nebot d’en Logan ha aparegut, finalment, a una cova situada al fons i a la dreta d’aquella en la que s’havia endinsat, tot sol.  
LOGAN – Nyéee... No podia estar enlloc més aquest palangre... A la cova lavabo de les lassames...
GOLDRIC – Quin mal gust deixar-lo allà, senyor.
LOGAN – Més que mal gust, mala olor, Goldric. Aquestes lassames crec que no ens estimen pas gaire als kiites en general. Van fer-ho ben expressament. No són tan dolentes com per carregar-se a ningú però si poden rifar-se’l, no deixen pas de fer-ho.
GOLDRIC – Això és ben cert, senyor.
LOGAN – Però, acabada la història aquesta, ara espero que em deixin, ell i la seva Missi, passar la resta de vacances amb tranquil·litat.
GOLDRIC – No posaria pas la mà al foc, senyor...
SÀRTUKU – En Goldric té raó, Logan!
    MÚSICA DE SORPRESA
LOGAN – Arrrggghhh! Senyor Sàrtuku! Té sempre per costum aparèixer de cop, sense que se’l senti a venir? Com ho fa sent cec?
SÀRTUKU – Precisament ser cec m’ha arribat a fer desvetllar més la resta de sentits i tinc tendència a bellugar-me en silenci.
LOGAN – Deu tenir bones raons per fer-ho... El que no acabo d’entendre és com tampoc se senten els dos magnífics urgugs que l’acompanyen sempre.
SÀRTUKU – És un vell truc... Deixar-los anar amb els peus a l’aire des de ben menuts i entrenar-los en arts marcials. Quan ja han crescut i han assimilat els coneixements pertinents són com ninges, malgrat la seva grandària.
LOGAN – Ves per on... sí que els havia notats una mica diferents els seus urgugs dels de la resta de la seva raça... I no acabava de veure clar quina era la diferència.
GOLDRIC – Acaben sent una mena d’híbrid urgug-kuzubi, senyor.
SÀRTUKU – Ben vist, senyor Goldric!
GOLDRIC – Jo tampoc tinc ulls, senyor!
LOGAN – Goldric! No cal que atabalis al senyor Sàrtuku. Ell ja ho sap prou que tu no tens ulls!
GOLDRIC – Però jo volia fer-me el simpàtic, senyor!
LOGAN – Deixa-ho córrer, tap de suro, i deixa’l parlar a ell. Oi que ha vingut per alguna raó, senyor Sàrtuku?
SÀRTUKU – Cert, Logan... Hi ha un petit servei que voldria que em fes, si és possible, abans de tornar cap a casa.
LOGAN – Cap problema. Em té a la seva disposició. Tarifa estàndard, suposo.
SÀRTUKU – És clar, és clar... Es tracta d’anar a una illa propera a veure què dimoni està maquinant un dels meus nebots. M’han arribat notícies que vol fundar una famiglia.
GOLDRIC – És molt bonic, això, senyor...
LOGAN – Goldric! No t’hi fiquis, et dic. Una famiglia? I fer-li la competència? No ho té lligat i ben lligat tot això, vostè?
SÀRTUKU – Periòdicament em trobo que part de la meva pròpia famiglia creix i vol plantar el negoci pel seu compte. Però la clau del meu èxit és haver-la mantingut sempre unida. Diversificar el negoci sí, però sempre sota un sol cap...
LOGAN – Que és vostè, ja ho entenc, ja...
GOLDRIC – I els que no volen seguir, kaput, senyor!
    MUSICA DE SEPARADOR
NARRADOR – En Logan ha d’anar a l’illa veïna a espiar el nebot d’en Sàrtuku, en Girtur. El desplaçament es fa en kushu i arriba marejat com una mona. El rep un kuzubi vell, en Girsum.
GIRSUM – Benvingut, senyor Logan. El meu cunyat m’ha avisat.
LOGAN (marejat) – Nyéeee... De fet jo pensava venir a treballar més d’incògnit.
GIRSUM – Però bé que he de fer-li una mica de guia, senyor Logan. Si no ho faig, com sabrà a qui ha de vigilar?
LOGAN – Vist així... digui, digui... a qui he de vigilar? Ah! Veig que fins i tot han enviat un comitè de recepció... ara sí que passaré desapercebut!
GIRSUM – Ui, si... És un antic costum de l’illa. Persona que desembarca, persona que es ve a rebre amb la banda... És una bona manera d’assajar en viu i en directe i de mantenir el caliu entre els músics i la gent del poble.
    MÚSICA DE BANDA DE POBLE QUE ES VA ACOSTANT
GOLDRIC – El del darrera vol desenfundar, senyor.
LOGAN – A cobert, Goldric, de pressa!
    SOROLL DE TRETS
LOGAN – Casum la pell de les lassames... com és que ens ataquen?
GOLDRIC – S’han ensumat que venia de part de l’oncle, senyor.
LOGAN – I en Girsum aquest... S’ha esfumat!
GOLDRIC – No, senyor! És amb els que ens disparen!
LOGAN – Aquesta sí que és bona. No m’he hagut ni de moure de l’embarcador per solucionar el cas...
GOLDRIC – Cada dia anem més per feina, senyor!
LOGAN – Ja ho pots ben dir, Goldric!
GOLDRIC – Potser que avisi el Tuku, senyor, que estan a punt de fregir-nos a trets...
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ – TRANSMISSIÓ TELEPÀTICA
LOGAN – Senyor Sàrtuku... sí... aquí en Logan. Ja pot enviar una bona colla dels seus urgugs ninjes cap a l’illa... El seu nebot està en aquests instants mirant de liquidar-me. I un tal Girsum se li ha afegit... Sí, un vellet que m’ha semblat sospitós d’entrada i que la única cosa que ha fet és entretenir-me fins que ha arribat la banda del poble a fer el concert de trets. Cas resolt, doncs... El nebot, efectivament li volia fer el llit i plantar-se pel seu compte. Com diu? Que m’he guanyat un viatge de tornada a Zink amb el nou tren bala de la companyia ZAS? Nyèeee... No sé pas com agrair-li, senyor. Sap perfectament com odio anar amb tren... Ah! Per cert... són 10.000!



Anterior | Següent