Cua logan

 

146 - El cas de l'assassinat al tren bala (sèrie)

GUIÓ - Joan Puig
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Ruscalleda, Remei / Brigitte Barea: Vora / Joan Vigó: Ferran, Santi
Personatges actius: Logan, Goldric, Vora, Ferran, Ruscalleda, Remei, Santi / esmentats:  Usumtur, Sàrtuku, Turusu, Gulla
Escenari: tren bala
telepatia


    MÚSICA DE SALA D’ESPERA
NARRADOR - El detectiu viatja còmodament assegut al tren bala de la companyia Zink-A-Shapla, que el retorna a la seva ciutat, a Zink. Enrera queden els dies de suposat relax als dominis del mafiós SÀRTUKU, a la vora del Ksir...
GÒLDRIC – Senyó, el veig una mica incòmode!
LOGAN – Nyeh.. No m’agrada gens viatjar en aquest trasto... Gairebé prefereixo volar amb un anzud...
GÒLDRIC – Però senyó, si no ha parat de fer denúncies contra la companyia de transports per anzuds!
LOGAN – Oh, i és clar! Si és que a sobre sempre m’envien la mateixa transportista! Aquella sonada inconscient de la Tilil!
GÒLDRIC – Va, senyó, no em negarà que no ens han provat bé aquests dies de relax prenent el sol i gaudint de l’aigua...
LOGAN – Psè... Si almenys no hagués coincidit amb les vacances del meu nebodet... Hauré de parlar molt seriosament amb ma germana, un cop siguem a casa!
GÒLDRIC – Doncs trigarem, senyó; el tren està afluixant el ritme...
NARRADOR – Efectivament, el tren va frenant fins a aturar-se. De cop, una veu ressona telepàticament dins el cap de tots els passatgers.
VORA – “Senyores i senyors, per causes alienes al servei de transport ZAS hem hagut de fer una aturada imprevista de durada indeterminada. Els preguem paciència mentre resolem l’assumpte...”
    MÚSICA DE MISTERI
VORA – “Ah! I si hi ha algun metge o persona amb coneixements de medicina, li preguem que vingui al vagó restaurant. Moltes gràcies per la seva atenció!”
LOGAN – Gòldric, aquí en passa alguna... Anem!
GÒLDRIC – Però senyó, no som pas metges, nosaltres!
LOGAN – No, però no penso pas estar-me de braços plegats dins aquesta llauna!
NARRADOR – En Logan s’alça fent cas omís a les protestes reiterades de la seva cua, on un mitjó amb botons cosits dóna rostre a en Gòldric, el seu conseller imaginari. Amb agilitat creua tots els vagons, avançant dos o tres passatgers que van en la mateixa direcció. Així es planta abans que ningú a la porta del vagó restaurant, on hi ha un bonic rètol amb l'anagrama de ZAS, la companyia de transports propietària i gestora del tren bala.
LOGAN – Caram... “Dia del tastet”.
NARRADOR – En obrir la porta, en Logan troba quatre membres del gremi de la cuina llançant-se els plats pel cap. Hi reconeix una ex-clienta, la senyora Ruscalleda, i de seguida veu que la resta són cuiners zitis molt coneguts a la Terra i a Ki. A les taules del vagó restaurant hi ha plats de menjar inacabats. Una quinzena de persones són a un costat, dretes i expectants, i un tidnum enorme jau amb el cap enterrat a un plat ple de menjar.
FERRAN – Eh, increhible! Jo no he intoxicat ninghú!
RUSCALLEDA – I jo menys! Només treballo amb ingredients naturals i de Sant Pol!
REMEI – Voleu ser massa moderns, i llavors passa què passa!
SANTI – Exacte, senyora! Justa la fusta! Tot aquest menjar ple de productes químics i colorants...!
REMEI – Vostè calli, que em copia les receptes, reduint els ingredients a la meitat i cobrant el doble!
NARRADOR - Una sutum estranyament alta, de cames llargues i esveltes, s’acosta al detectiu, entre la cridòria de cuineres i cuiners.
VORA – Benvingut senyor...  Sóc la revisora Vora! Vostè és... metge?
LOGAN – Ehemmm... Senyoreta... eh...
VORA – Vora, ja li he dit. Sóc la revisora.
LOGAN –Nyeh, doncs daixò! No sóc metge! Sóc detectiu! I he vingut... a posar ordre!
VORA – Però algú hauria de revisar l’estat del senyor enverinat!
LOGAN – No! Que ningú toqui el cadàver! Vaig a contactar amb l’inspectora Gulla! Mentrestant faci que tornin a engegar el tren, per no perdre temps!
NARRADOR – En Logan comença a gesticular i a fer un cercle al voltant dels cuiners i del tidnum que reposa inert sobre el menjar. La gent s’aparta, la revisora també. Els cuiners segueixen discutint i el tren torn a arrencar, a poc a poc.
RUSCALLEDA – Jo he fet un tastet de fideus de macarrons exquisit, i això no fa mal!
SANTI – No és la base, sinó el concepte! Massa marranades i massa tecnologia!
FERRAN – Eh menthida! Eh que passa eh que no volhs que la cuina evoluchionhi!
REMEI – Esteu carregats de romanços i additius tots plegats! Un bon plat de peix i pilota, fa falta!
SANTI – Senyora, que jo ja l’entenc, però es que es passa amb la quantitat i ho fa massa barat tot plegat!
FERRAN – Eh que si cal pagar almenys que hi hagi innovació i disseny al dahrrerha!
RUSCALLEDA – Però sense anar-se’n tant de l’olla, Ferran! Contenció i saviesa!
SANTI – No tiris la primera pedra, Ruscalleda! Fora conservants i més cuina tradicional!
NARRADOR – En Logan s’escura la gargamella sorollosament. Tots callen i el miren. El detectiu s’assegura que l’atractiva i altíssima revisora Vora també es fixi en ell.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Senyors, la policia de Zink confia en mi perquè resolgui aquest cas!  Per tant els demano calma i que ningú toqui el cadàver. Procediré a descobrir què li ha passat perquè, malgrat que es declarin innocents no crec que aquest pobre home que reposa inert sobre el plat ple hagi acabat així per glòria i gràcia divina! Penso resoldre aquest cas anant fins al fons, per la tarifa habitual, és clar...
    COP SEC
NARRADOR – Un sotrac del tren fa que una de les magnífiques làmpades que decoren el sostre del vagó faci un bot i deixi estabornit el detectiu.
    MÚSICA DE TENSIÓ
GÒLDRIC – Ah... per cert... són 10.000... Nyeh.



Anterior | Següent