Cua logan

 

147 - El cas de la làmpada estabornidora

lligat al 146



GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Ruscalleda, Remei, Usumtur, Missi / Brigitte Barea: Vora / Joan Vigó: Ferran, Santi, tidnum
Personatges actius: Logan, Goldric, Vora, Ferran, Ruscalleda, Remei, Santi, Usumtur, Missi, tidnum / esmentats:  Sàrtuku, Gulla
Escenari: tren bala


NARRADOR - Just quan es disposava a resoldre el cas del tídnum, presumptament mort després d'engolir una mostra de l'alta cuina kiïta exposada al vagó del tren bala de la companyia ZAS que el duia des de Shapla fins a Zink, en Logan ha sofert un accident, rebent la clatellada d'una làmpada de disseny que quan el tren fa sotragades gronxa. L'esvelta i elegant revisora Vora ha estat la primera a reaccionar i a portar un got d'aigua al detectiu al qual ha fet seure a una butaca de la zona VIP del vagó restaurant, mig estabornit encara.
GÒLDRIC – No veig res... Estic cec com en Sàrtuku... Casum l'olla... qui m'ha atacat?
LOGAN – No sabria dir-li, senyor. Potser aquesta senyoreta tan agradable ens doni alguna pista, senyor.
GÒLDRIC – Senyoreta? Ah, si... Ara ja començo a enfocar. Ahhhhgggg! (crit esgarrifós)
NARRADOR - Tota la gent del vagó, esparverada, s'ha girat cap al detectiu quan ha sentit el crit esgarrifós, deixant de fixar la seva atenció en el tídnum gegantí que encara té el cap entaforat en el plat ple de menjar.
VORA - Què li passa senyor Logan? No es troba millor? El noto estrany... Trobo que li ha canviat el to de veu...
GÒLDRIC – Què hi fan ells aquí?
    MÚSICA DE SORPRESA
NARRADOR - En Logan assenyala amb el dit cap a una parella d'adolescents que han arribat just al seu davant fent-se lloc a base de cops de colze entre la multitud que l'envolta, muda de sorpresa i espant a parts iguals.
USUMTUR - Gan? Què t'ha passat? Per què parles com en Goldric?
MISSI - Senyor Logan! Hem vingut tan de pressa com hem pogut després de sentir l'avís de la megafonia, però no esperàvem que fos vostè qui necessitava un metge...
GÒLDRIC – Casum Nissi... Senyoreta Vora, tregui'm del davant aquest parell de gamarussos. La inspectora Gulla m'ha encarregat que investigui la mort d'aquest pobre subjecte.
NARRADOR – Tothom gira el cap cap al tídnum inert i els quatre cuiners s'afanyen a tornar a la seva batussa dialèctica.
REMEI - Si ja us ho dic jo sempre, canalla! S'ha de vigilar a la cuina.
SANTI – Vigilar és poc... Cal dosificar... Massa quantitat de productes i abús de productes químics... I un mort!
FERRAN - No ehns el vulguis enhcolomar, Xanti... Tu iha tens ahlguns antecedents...
RUSCALLEDA – Ferran... vigila... té raó l'àvia Remei... No pots acusar ningú sense proves.
GOLDRIC – Antecedents... Qui parla d'antecedents?
NARRADOR - En Logan, sense adonar-se'n que, després de la patacada, ha tingut un canvi de personalitat curiós i que parla com si fos en Goldric, s'atansa als quatre cuiners que han tret els ganivets i es miren els uns als altres amb cares suspicaces.
    MÚSICA DE TENSIÓ
LOGAN – Potser podríem consultar els arxius akàsics, senyor.
USUMTUR - Gan? Missi... ho veus què passa?
MISSI - El teu tiet està liat, Tur... però tot i que parli al revés del que és habitual, segueix el fil del tema, és un gran professional!
NARRADOR – Els dos cuiners i les dues cuineres amaguen els ganivets al darrera del davantal i fan cara de no haver trencat ni un sol plat des que feien de pinxes de cuina.  
GOLDRIC - No m'enganyaran pas a mi, colla de mindundis... Això és una conxorxa i esbrinaré com sigui el perquè de tot plegat.
LOGAN – Caram, senyor. Els ha canviat la cara, senyor. Ha posat el dit a l'olla, senyor...
GOLDRIC - En tot cas serà el dit a l’ull, cua de sargantana... I calla ara, que m'he de concentrar per consultar els arxius.
NARRADOR – Mentre el detectiu es tapa el mitjó de la cua per concentrar-se millor, amb els ulls esbatanats observa els quatre cuiners que tornen a carregar els uns contra els altres.
FERRAN – Això eh, increhible! Conhxohxa? Ha! Si no som capahços de fer res junts.
RUSCALLEDA – Sempre estem a la grenya, nois. Tens tota la raó Ferran.
REMEI – Això als meus temps no passava... Tot era més senzill, més simple... com el bacallà sec... No hi havia gent de tanta volada a la cuina.
SANTI – Bacallà sec? Volada? Gallinàcies propenses a fer menjar pinso químic a la gent, sense comptar amb els efectes nocius que té aquesta teca sintètica i esferificada... Tots esteu contra mi... Enverinareu tot Ki si ningú em fa cas...
GOLDRIC – Callaran d'una vegada? Aquí no hi ha qui es concentri, carallots!
NARRADOR - Mentre en Logan escridassa d'aquesta forma els quatre mosqueters de la cuina kiïta, acaparant l’atenció de tots els presents, que segueixen sense badar boca, l’Usumtur i la Missi han anat fins on hi ha el tídnum inert.
VORA – No toqueu res, nois... El senyor Logan ha dit que fins que no arribés la inspectora el cadàver s’havia de deixar en pau.
USUMTUR – El verí devia ser molt potent per fer caure un noi com aquest.
MISSI – Ostres! Ni que ho diguis... A veure quina cara fa?
USUMTUR – Deixa’l estar, Missi. Anem a veure com quadra els cuiners en Gan... I parlant de cares... mira quina en fan tots plegats.
NARRADOR – Mentre l’Usumtur i la Missi tornen cap on en Logan –transmutat amb en Goldric- segueix interrogant el grup de cuiners, el tídnum inert, gràcies a l’oxigen que ha pogut inhalar des que la Missi li ha descobert la cara, s’incorpora. Sent soroll al seu voltant i s’aixeca vacil·lant per anar a veure què passa, mentre es grata el clatell. Ell també havia sofert l’atac de la làmpada, com en Logan, degut a una altra sotragada del tren, però ningú se n’havia adonat fins que el van veure caigut.
MISSI – M'està posant molt nerviosa el teu tiet, Tur.
USUMTUR - Sí... Fa un efecte estrany això del canvi de personalitat...
MISSI - Tot li ve d'un cop, no? Doncs ja veuràs, ja...
    COP SEC
NARRADOR - La Missi ha arreplegat una paella de la cuina del vagó restaurant i, sense encomanar-se a ningú, clava un bon cop al clatell del detectiu, estabornint-lo novament. En Logan cau, mig inconscient, en braços de la revisora Vora. Tothom crida, novament esgarrifat, fins i tot el tídnum que està allà, amb cara de despistat.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
TIDNUM –  Que algú cridi a un metge!
NARRADOR – La potent veu del tídnum fa que en Logan obri un ull.
LOGAN – Nyéeee... Ho sabia... Ni per matar ningú serveixen aquests cuiners... Senyoreta... Pot tornar a donar-me una mica d'aigua? No, no... No es bellugui, que estic molt bé i podria recaure si em moc... Ja me la durà el lluç del meu nebot i així vostè no ha de tenir a la seva consciència la meva possible recaiguda. Esperarem així la inspectora Gulla que ens deu estar esperant a peu de tren i que ja no caldrà que faci res, llevat de prendre nota de la meva denúncia a la companyia ZAS per la manca de seguretat en els seus vagons de disseny ultramodern. No es pot consentir que hi hagi làmpades descontrolades que ataquin els passatgers desprevinguts i que han pagat una pasta gansa pel viatge. I parlant de pasta... Ah... per cert... són 10.000...



Anterior | Següent