Cua logan

 

148 - El cas del pescador pescat

GUIÓ - Joan Puig
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Tilil / David López: Bigan
Personatges actius: Logan, Goldric, Bigan, Tilil / esmentats:  Missi, cosí Tilil
Escenari: despatx d'en Logan


BIGAN – (Ploriquejant) Uuuuuuuuuuuuuuuh! Uuuuuuuuuuuuh!
LOGAN – Oh, vaja... No ho he somiat.
NARRADOR – En Logan es desperta al seu despatx. Feia una migdiada aprofitant que en Bigan s’havia adormit després de passar una hora plorant. En Bigan, el cosí de la Missi, torna a ser al despatx del detectiu per tal que li faci de cangur. El detectiu i el seu alter ego, en Gòldric, la seva cua, volien creure que l’encàrrec de fer de cangur d’en Bigan era només un somni...
GÒLDRIC – Però sembla que no, senyor! No és un pas un somni, això!
BIGAN – (ploriquejant) Uuuuh! Aquest senyor parla sol. Uuuuuhhh! Fa pooooor...
LOGAN - Sort que la Missi ho pagarà bé, això! I no em puc queixar, que ella i el meu nebodet van donar-me un bon cop amb el cas del Tren Bala...
GÒLDRIC – Més concretament va ser un cop de paella, senyor. Es veu que se’ns havien creuat els cables, o això van al·legar...
BIGAN - Uuuhhh... No m'agrada estar aquí. Fa pudor. No hi ha joguines. Vull anar-me'n amb la Missi.
LOGAN – Oh, que insoportable! De ben segur que és culpa teva que no tinguem clients, avui! Ens els espantes!
GÒLDRIC – Cert, senyor. Ara que ens havíem desempallegat de la premsa rosa que fa setmanes ens assatjava i espantava els clients!
LOGAN – Sí... Vam despistar a tothom marxant a Shapla i ara que hem tornat i tot sembla que torni estar en ordre aquesta màquina de gemecs espanta la clientela!
NARRADOR – Un fort cop ressona a la finestra, que s’obre, mal tancada com estava, i deixa entrar un anzud ben plomat que aterra maldestrament.
LOGAN – Caram! Aviat no ho hagués dit! Un... client... espero...
GÒLDRIC – Oh, senyor, però si és...!
LOGAN – No!
TILIL – Ei!
LOGAN – Merda!
BIGAN - Uuuhhh... Me'n vull tornar a casa... uhhh... Aquí fa molta pudor i tot és molt lleig...
TILIL – Caram, senyor Logan! Veig que torna a tenir la consulta oberta! I ara té un aprenent, eh?
LOGAN – Ei, Tilil... D’això... tot bé?
TILIL – Ei! No massa!
LOGAN – Ah, per la seva feina de transportista? Massa denúncies, darrerament?
TILIL – Ei, no! Les feines van fent! És que vinc a proposar-li un cas!
LOGAN – Ah, bé, això...
BIGAN – Uuuuuuuuuuuuuh...
GÒLDRIC – Maco, deixa els senyors en pau un moment, que hi ha negocis pel mig!
BIGAN – Uhhh... No m'agrada la cua... Vull que vingui la Missi... Uhhh!
LOGAN – Nen, juga amb les aranyes i no atabalis! Digui, Tilil, digui...
TILIL –    Doncs senyor Logan, tot és cosa del meu cosí, que d’un temps d’ençà no hi és tot! Va demanar-me tots els cucs de la despensa, fins i tot em va fer signar un contracte! I va desaparèixer per anar a pescar i no ha tornat més!
BIGAN - Uhhh... Tens aranyes... odio les aranyes... uhhh!
LOGAN – Oh, quina sensació de dejà vú! A veure, Tilil, i el contracte en qüestió...
BIGAN – Uuuh...
LOGAN – I tu calla!
TILIL – Ei, el tinc aquí, com pot veure hi diu clarament que li cedeixo els meus cucs, però no entenc com és que no ha tornat de pescar...
LOGAN – Nyeh... Aquí no diu res de pescar...
TILIL – Ei, Logan, no sigui ruc! Per què sinó voldria tots els cucs de la despensa?! Per consum propi?! Si hi tenia tots els cucs per alimentar la família sencera durant dos anys nens!
LOGAN – Eh... Tilil, no sóc professor d’ortografia, però...
TILIL – Ai, però què, Logan?! Deixi de remirar-se el contracte i comenci a buscar els ports de pesca més habituals per trobar el meu cosinet!
LOGAN – Nyeh... Ha comprovat si encara li queden cucs a la despensa?
TILIL – Logan, Logan, Logan! Que no hi toca! No cal ni que ho miri, que els hi vaig donar tots per contracte!
LOGAN – I el seu... cosinet... diria que tenia algun problema de calés?
TILIL – Calés?! Ei, però què hi tenen a veure, els diners, amb el cas!
LOGAN – Nyeh... Sra. Tilil... Vostè sap diferenciar entre kugs... i cucs?
TILIL – Ei?
LOGAN – Nyeh!
BIGAN - Uuuhhh... No m'agraden els nyeeeesss... No m'agrada estar aquí. Fa pudor. No hi ha joguines. Vull anar-me'n amb la Missi.
TILIL – Però què vol dir...?
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Elemental, estimada Tilil. Els kugs amb cà, u, gé i essa no són el mateix que els cucs amb cé, u, cé i essa. Com ja deus estar deduint amb el teu lent pensar cortesia d’una crosta cranial un pèl tocada per aterratges mal planificats, els kugs, o sigui, els diners oficials de la nostra terra, no són el mateix que els cucs, o sigui, els miserables cucs de terra. I és que el contracte del teu cosí, àlies el pescador més viu de terra endins, era un contracte de cessió de tots els vostres kugs amb cà i gé, o sigui els vostres estalvis, i no pas els vostres cucs amb cé, o sigui els vostres aperitius i esquers de pesca! Per la qual cosa serà un pèl complicat seguir la pista d’aquest adorable cosinet, que d’altra banda podria deixar com un nou cas pendent de seguiment tan bon punt em pagui l’actual... Ah, per cert, són 10.000!
    PAUSA
TILIL – Ei?
LOGAN – Que són 10.000! 10.000 kugs!
TILIL – Kugs amb cà i gé?
LOGAN – Sí, i tant! No vull pas cucs amb cé per res, jo!
TILIL – Però, ei, si no ho entès bé m’acabes de dir que el meu cosí s’ha endut tots els meus kugs estalviats, no? Com se suposa que creu que li puc pagar!
BIGAN - Uhhh... Jo ja no tinc calers... Uhhh
LOGAN – Nyeh... D’això...
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Aaaaah, per cert... són... eh... uns quants dies fent de cangur d’en Bigan!
BIGAN – Uuuuuh!



Anterior | Següent