Cua logan

 

149 - El cas de l'actriu descol·locada (mini-sèrie)

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Ezemin / Eduard Pascual: Dibet Palou
Personatges actius: Logan, Goldric, Ezemin, Dibet Palou / esmentats:  Vora, Sara Tova, Galla, Musama
Escenari: despatx d'en Logan, exterior Teatre Palau Real


NARRADOR - Som al despatx del detectiu Logan, a Zink.
LOGAN (amb veu endormiscada) – Sí, sí... Porto una vida molt estressant... Sempre hi ha gent aquí demanant-me que li resolgui els seus problemes. És molt dur, no s'ho pot pas imaginar, senyoreta.
EZEMIN – De veritat? No m'estranya gens que estiguis tan tens, Logan.
LOGAN (amb veu endormiscada) – Nyèee... Són les coses de l'ofici... no em puc pas queixar per tenir feina. Però no s'aturi, senyoreta Vora. Que ho està fent molt bé això de fer-me massatge a les cervicals.
EZEMIN - Vora? Has dit Vora, Logan?
NARRADOR - En Logan, que fins aquell mateix instant estava fent una mica de migdiada amb els cap entre els braços, damunt la taula del despatx, es desvetlla de cop.
    MÚSICA DE SORPRESA
LOGAN - Senyoreta Ezemin! Què hi fa aquí?
EZEMIN – He vist la porta que no era tancada del tot. T'he trobat endormiscat i he començat a fer-te massatge a les cervicals pensant que això no t'aniria malament. Anaves murmurant no sé què d'una tal Vora...  
LOGAN - Vora? T'ho puc explicar tot, Ezemin.
EZEMIN – I ara... Només faltaria... no en vull pas saber res d'aquesta Vora. No vaig pas jo explicant-te tot el que faig amb els meus amants... Venia a convidar-te al teatre.
LOGAN - Al teatre? No em sona pas que hi hagi cap estrena aquesta setmana...
EZEMIN – No, home, no... A veure assajos. Participo com a secundària en l'obra aquella que s'estrenarà d'aquí a un parell de mesos: Somni d'una nit d'estiu a Ki.
LOGAN – Hi participes? Com t'han agafat? No m'ho diguis... Ets l'amigueta del director.
EZEMIN – D'en DIBET Palou? No home, no... Li agraden més els nanos a ell... Som amics i prou i quan va haver de canviar l'actriu principal...
    MÚSICA DE SORPRESA
LOGAN – La gran Sara Tova no farà el paper protagonista?
EZEMIN – No dóna el perfil, Logan. I, a més, l'obra és cantada. En DIBET l'ha substituït per la segona actriu, aquella joveneta dels rínxols daurats que té una veu deliciosa.
GOLDRIC – Com deu remugar la Tova, senyor.
EZEMIN - Ha desaparegut... Es veu que ningú l'ha vista més des del dia que li van dir que ella no seria protagonista. Ara... es veu que va muntar un sidral considerable...
LOGAN - Desaparegut? És estrany que hagi fet mutis després de la primera enrabiada... Aquesta dona està acostumada a fer papers principals des que jo era jovenet.
EZEMIN – Precisament, Logan. Potser era el moment de fer el relleu... En els darrers temps les obres a estrenar s'escollien de cara a que ella pogués conservar aquest privilegi i no s'ha fet un musical a Ki des de fa gairebé cent cinquanta anys, però l'arribada d'en DIBET a la direcció del Teatre del Palau Real...
GOLDRIC - Caram amb el Palau aquest, senyor. Ha entrat trepitjant fort...
LOGAN - Palou, Goldric, Palou... El Palau és on es fan les obres.
GOLDRIC – Ara està en obres, senyor?
LOGAN – Goldric! Obres de teatre... Deixa-ho córrer... Senyoreta Ezemin, veient com està el pati sí que pot ser divertit anar a veure els assajos. L'acompanyo amb molt de gust.
    MÚSICA DE SEPARADOR
NARRADOR - En Logan i la senyoreta Ezemin arriben al Teatre Palau Real i troben a un munt de gent al carrer, mirant expectant cap a l'edifici.
LOGAN – Ara pla! Ja n'ha passat una. No, si ja m'ensumava jo que havia d'haver-hi sarau per aquí...
EZEMIN – No podem passar? Jo tinc assaig... Ah! Mira... Aquí hi ha en DIBET.
GOLDRIC - El senyor Palau, senyor?
LOGAN - Palou, Goldric... No siguis pesat amb la brometa...
DIBET PALOU - Hola, Ezemin... Senyor...
LOGAN - Logan, detectiu Logan. Què ha passat, senyor Palau?
GOLDRIC - Palou, senyor...
LOGAN - Casum Nissi... Nyèeee... Senyor Palou... Què fa tothom fora del teatre?
DIBET PALOU - Hi ha hagut una amenaça de bomba.
LOGAN - Com ha estat?
DIBET PALOU - La primera actriu ha rebut un ram de flors i enlloc del nom de l'admirador a la nota que l'acompanyava hi havia de tot menys floretes de cara a ella i l'avís que hi havia una bomba al teatre i que just el fet d'obrir la nota havia fet que s'activés el compte enrera.
    MÚSICA DE TENSIÓ
LOGAN - Insults a la primera actriu, eh? I quan ella ha obert la nota ha fet activar el compte enrera... Deu estar destrossada, pobrissona... Ha sortit tothom de l'edifici?
DIBET PALOU - Crec que sí. De seguida s'ha activat el protocol d'evacuació i de fet, per sort, encara no havia començat l'assaig general. Hem avisat la policia i deuen estar a punt de venir.
LOGAN - Té la nota aquí, senyor Palou?
DIBET PALOU - Sí. Miri, aquí. Què li sembla?
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Nyéeee... Ho suposava... Aquesta cal·ligrafia tan depurada i de l'any de la picor... Aquest to agre dirigit a la primera actriu... Caldrà comprovar-ho perquè parlo de memòria, recordant una dedicatòria que em va fer ara fa uns cinquanta anys, però juraria que la lletra és la de la Sara Tova. La policia ho podrà saber amb facilitat. Cal dir-li a l'inspector tan bon punt arribi. Mira... no es pot dir mal... Inspector Galla... crec que tinc una pista molt ben fonamentada sobre qui és la causant de tot aquest enrenou.  Ah... per cert... són 10.000!
NARRADOR - Just dites aquestes paraules, se senten uns càntics desafinats a l'interior de l'edifici.
LOGAN - Nyèeee... La mama? No pot ser!
GOLDRIC - Sí que pot ser, senyor. És una de les seves múltiples feines senyor: netejar el teatre. Deu haver entrat per la porta del darrera, senyor.



Anterior | Següent