Cua logan

 

15 - El cas de la lladregota recalcitrant

GUIÓ: Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Turge, tidnum
Personatges actius: Logan, Goldric, tidnum, Turge / esmentats: Galla
Escenari: mercat de Zink
telepatia


NARRADOR – En Logan passeja amb els freds ulls ben oberts i la mà esquerra a la butxaca de la cartera pel mercat de Zink. No ho fa amb cap objectiu concret. Passeja i bada. De cop i volta uns crits fan que s’aturi i es posi alerta.
    MÚSICA DE MISTERI
LA TIDNUM (cridant)– Lladre! Lladre! Que algú l’aturi!!!
NARRADOR – Una petita musdagur gira la cantonada a tota vela i ensopega amb el detectiu.
LOGAN – Ep... Coi de canalla... A veure si vigiles, nena... Pots fer mal a algú amb aquesta vitalitat desbordant.
    MÚSICA NEGUITOSA
TURGE (amb veu neguitosa) – Ohhhh... Papa! Papa!!! Per fi et trobo... T’havia perdut...
LOGAN – Nyeeee... Papa??? Què t’empatolles petita llangardaixa?.
NARRADOR – La nena musdagur s’ha agafat de la mà d’en Logan i va mirant, angoixada, cap enrera, cap on es veu que apareix una tídnum de més de dos metres d’alçada, amb els ulls encesos, les ungles tretes, la cua esterrufada i un davantal de flors liles i roses.
LA TIDNUM (enfurismada) – On és aquesta lladregota? Aha... ja et tinc!
LOGAN – Nyeee... S’equivoca, senyora...
LA TIDNUM – És ella, segur. Com gosa defensar-la?
    MÚSICA TENDRE
LOGAN – Perdoni... però la meva... filleta estimada... ha estat passejant amb mi tota l’estona, senyora. Per cert... quin davantal més bufó que porta...
LA TIDNUM (coqueta) – Li agrada? El vaig treure de... (novament enfurismada) Però què dic, jo ara... Deixi estar el meu davantal. Aquesta criatura m’acaba de robar dos kúsigs...
GOLDRIC – No, no, no... Li asseguro que es confon.
LA TIDNUM – (bufant, desconcertada) FFFFFhhhh... Bé... Si vostè ho diu... Hi havia algun altre d’aquests xicotets amb cua escatosa voltant la parada, potser no ha estat aquesta...
LOGAN – Parlant de parades, senyora... La seva deu estar totalment desprotegida a hores d’ara. Potser ja no hi queda res de res de res...
NARRADOR – La tídnum s’allunya, mirant cap enrera amb desconfiança. En Logan s’adreça a la nena.
    MÚSICA DE COMPLICITAT
LOGAN – Nyyeeee... Com que un parell de kúsigs, eh?
TURGE (amb veu innocent) – Que dius ara? No te l’hauràs pas cregut, eh?
LOGAN – I ara... Cada dos per tres se’m tiren a sobre petites musdagurs dient que sóc el seu pare just abans que les acusin de lladregotes...
TURGE (mirant de convèncer-lo) – La tídnum aquesta... que és una racista psicòpata... Odia els musdagurs de menys de metre vint i quan m’ha vist passar per davant de la parada...
LOGAN – Deixa’m endevinar-ho... Se li ha esterrufat la cua i ha començat a cridar com una boja
TURGE (contenta) – Exacte... No ho hagués descrit pas jo millor. I a mi m’ha fet moooolta por i és per això que he sortit corrent... i se m’ha acudit això de que fossis mon pare.
LOGAN – Vaja, vaja... I, per cert, com et dius, tu, noieta?
TURGE (relaxada) – Turge.
LOGAN – Turge, eh? Nyeee... Què et sembla si et convido a fer una xocolata a Can Bukret.
TURGE – Guai... Però no cal que em convidis, eh? Pago jo la ronda... papa.
    MÚSICA D’EL GOLPE
NARRADOR – La petita musdagur, picant-li l’ullet a en Logan, es descorda l’armilla i li ensenya les butxaques, plenes a vessar de carteres ben farcides.
LOGAN – Caram, caram... Tu sí que tens l’armilla ben plena, eh?
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN (veu telepàtica) – Inspector Galla? Acabo d’ensopegar, i mai més ben dit, amb la famosa carterista del mercat de Zink... La Turge, sí... Amb l’armilla tan carregada que podria pagar-nos el sou a tots dos durant un any. Sí, sí... la tinc ben controlada. Ens trobarà a Can Bukret fent una xocolata... Ah, per cert... són 10.000!



Anterior | Següent