Cua logan

 

150 - El cas de la fugida entre bambalines

lligat al 149



GUIÓ - Joan Puig
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Ezemin, Musama / Eduard Pascual: Dibet Palou
Personatges actius: Logan, Goldric, Ezemin, Musama, Dibet Palou / esmentats:  Turusu, Usumtur, Sàrtuku, Tilil, Ishtar
Escenari: interior Teatre Palau Real, riu Sata


NARRADOR – Al final del cas anterior...
LOGAN – Nyéeee... Ho suposava... Aquesta cal·ligrafia tan depurada i de l'any de la picor... Aquest to agre dirigit a la primera actriu... Caldrà comprovar-ho perquè parlo de memòria, recordant una dedicatòria que em va fer ara fa uns cinquanta anys, però juraria que la lletra és la de la Sara Tova. La policia ho podrà saber amb facilitat. Cal dir-li a l'inspector tan bon punt arribi. Mira... no es pot dir mal... Inspector Galla... crec que tinc una pista molt ben fonamentada sobre qui és la causant de tot aquest enrenou. Ah... per cert... són 10.000!
NARRADOR - Just dites aquestes paraules, se senten uns càntics desafinats a l'interior de l'edifici.
LOGAN - Nyèeee... La mama? No pot ser!
GOLDRIC - Sí que pot ser, senyor. És una de les seves múltiples feines senyor: netejar el teatre. Deu haver entrat per la porta del darrera, senyor.
LOGAN – Recoi!
GOLDRIC – Cas resolt!
LOGAN – Com? que...?
GOLDRIC – Cas resolt! La Mama és dins! Ho he sabut jo! Cas resolt! Són 10.000!
LOGAN – Calla, coi! No és moment per bromes!
NARRADOR – En Logan entra corrents dins l’edifici, seguint la pista dels càntics de sa mare. Així arriba a tot drap a un passadís entre bambalines, on la troba.
TIC-TAC MOLT SUAU QUE VA AUGMENTANT MOOOOOLT LENTAMENT... (I MÚSICA DE MISTERI)
MAMA – La, la, la, laaaa...
LOGAN – Mama! Es pot saber què hi fas, aquí?!
MAMA – Oh, el meu reietó! M’has vingut a veure a la feina? Quina il·lusió!
LOGAN – Mama! Que hi ha una amenaça de bomba, aquí dins!
MAMA – Bomba?!
GÒLDRIC – Sí, senyora Mama, i hauríem de tocar el dos el més aviat possible!
EZEMIN – (esbufegant) Logan!
NARRADOR – L’Èzemin ha entrat seguint la pista d’en Logan. Esbufega.
EZEMIN – Logan! Per un moment he pensat que t’havies trastocat! Has vingut a ajudar aquesta velleta?
MAMA – Velleta? Qui és aquesta daixonses, reietó?
LOGAN – Nyeh... Eh... Mama, és l’Ezemin. Ezemin, la mama. Una amiga, ja saps...
MAMA – Ah, l’”amiga” aquella...
EZEMIN – Sí... una amiga que es preocupa pel seu fill i l’ha vingut a buscar!
MAMA – Ah, es clar... I els honoraris que cobra el meu nen no hi tindran res a veure amb tot plegat, oi?
GÒLDRIC - Senyores, algú té hora? Ho dic perquè sento un tic-tac molt gran!
LOGAN – Ostres! En Gòldric té raó! Sembla que som a la vora de la bomba!
ÈZEMIN – És la teva mare, Logan, que ens fa perdre el temps, toquem el dos...
MAMA – Dis-cul-pi?! Servidora ha ajudat al seu fill en multitud de casos!
ÈZEMIN – Oh i tant... casos de geriàtric, oi?
MAMA – Serà possible... ?! Aquesta... aquesta... lagarta! Que la sents, reietó?! Reietó? On pares?
LOGAN – Voleu callar! Acabo de trobar la bomba! És en aquest armari!
NARRADOR – La bomba té un rellotge adossat que va fent el compte enrera i que indica que en dos minuts explotarà. Entre tots els mecanismes, destaquen dos cables...
MÚSICA DE TENSIÓ
LOGAN – Déu meu! Hi ha dos cables! Tocarà escollir i sóc daltònic!
GÒLDRIC – Entre vermell i blau, senyor?
LOGAN – No... Entre un de fosc i un de més clar.
EZEMIN – El morat, definitivament!
MAMA – No li facis cas. El taronja, evidentment!
LOGAN – C-com? Jo no veig ni taronges ni morats...
ÈZEMIN – El morat! Que sóc doctora, Logan, fes-me cas!
MAMA – El taronja! Vaig passar l’escombra als departaments d’explosius de la policia!
LOGAN – Nyeee...
GÒLDRIC – Caram, senyor... Una situació compromesa.
MAMA – Però si és el taronja!
ÈZEMIN – El morat! El lila!
MAMA – Taronja-carabassa!
ÈZEMIN – Mora-lila!
MAMA – El taronja, que ho sé segur, reietó!
ÈZEMIN – El lila, Logan, o petarem!
LOGAN – Nyeh... No ho veig clar...
MAMA – Més clar l’aigua, reietó! Arrenca el cable taronja!
ÈZEMIN – I un rave! Si vols que sobrevisquem, arrenca el lila!
LOGAN – Voleu callar totes dues?! Em fareu parar boig! Marxeu corrents, que el compte enrera s’acaba!
ÈZEMIN – Però què penses fer...?
MÚSICA TRÀGICA (apassionada i pel·liculera), MOLT SUAU I DE FONS
LOGAN – Marxeu, punyeta! No m’espereu! Això és cosa meva. No puc deixar un cas penjat! Si no surto... Mama, impedeix que la meva germana i el sapastre de l’Usumtur em toquin les coses i que ella es dediqui a col·leccionar psicòpates!
MAMA – Oh, reietó de la mare!
LOGAN – Aneu, va! I, Èzemin... sempre ens quedarà aquell primer cas on ens vam conèixer... Et donaria els diners que tinc a la butxaca, acumulats d’alguns casos resolts i que no he pogut ingressar al banc, però sé que no vols endur-te un amarg record de les nostres aventures!
ÈZEMIN – Home, ara que ho dius... Tincs algun forat per tapar i...
LOGAN – No! No insisteixis! Apa aneu, va!
MÚSICA DE TENSIÓ
NARRADOR – L’Èzemin i la Mama se’n van, fent una última ullada a un impertèrrit Logan que les segueix amb els seus ulls freds i inexpressius. Surten somicant i emocionades de l’edifici del teatre. A fora s’ha creat un cercle de seguretat i s’està preparant per entrar un expert en explosius. En Dibet Palou, director de l’obra que s’havia de representar, corre a trobar-les...
DIBET PALOU – Esteu totes bé! Com he patit quan us he vist entrar allà dins!
MAMA – Tot en ordre, senyor Palau!
DIBET PALOU – Ah... Uh... És Palou.
MAMA – Com diu?
DIBET PALOU – Bé, és igual! L’important és que esteu bé! I el detectiu?
ÈZEMIN – Encara és dins, Dibet... però ja hauria d’haver arribat a 0, el comptador!
MAMA – Això és que el meu reietó se n’ha sortit!
EXPLOSIÓ BRUTAL i ENORME
NARRADOR – Una enorme i brutal explosió destrueix el teatre. L’escenari, el teló, els seients... Tot salta pels aires i surt fet miques, entre flames i molt fum. La gent queda commocionada, amb els ulls humits. Tots bocabadats i esmaperduts. Els mitjans de comunicació presents comencen ja a parlar d’en Logan com d’un heroi que, malauradament, aquesta vegada no se n’ha sortit.
MÚSICA DE SEPARACIÓ i SO DE MAR (ONADES I TAL)
NARRADOR – I, riu enllà, un bot porta en Logan, il·lès i somrient, còmode.
LOGAN – Nye, nye, nyeh! Ho has vist? Tothom n’ha sortit sense ni una sola esgarrapada! Quin gran final!
GÒLDRIC – Però... i ara què, senyor?
LOGAN - Ara "què", Goldric?! Quines preguntes de fer! Ara ens podem prendre un temps de vacances de veritat, de les bones. Coneixent la mama, cuidarà bé l'oficina i ni ma germana ni el seu fill tocaran res, almenys durant uns mesets. I nosaltres tenim una gran vida assegurada, amb el fotimer de kugs que m'emporto a la butxaca. Així que podrem viure d'estranquis, retirats en alguna illeta solitària durant un bon temps... Fins que ens vingui de gust tornar! Imagina què diran: "El detectiu Logan, l’heroi que ha tornat de la mort!" Quina publicitat! I aleshores ens rebran amb gran fanfàrria i el meu nom pujarà com l'escuma!
GÒLDRIC - Ah! Juntament amb el catxé, oi, senyor?!
LOGAN – I aleshores els contractes ens plouran de totes bandes! Fixa't què et dic!
GÒLDRIC - És impressionant! S'hauran acabat els mafiosos refilaires! I les anzuds sonades...
LOGAN – Oh, i potser no només això, Gòldric...
GÒLDRIC - Senyor?
LOGAN - Rebrem encàrrecs exclusius dels més famosos... i de la noblesa! Passaré a ser el detectiu de moda, el que ha vençut la mort i que tothom vol contractar!
GÒLDRIC - Caram!
LOGAN - I... la Reina, Gòldric...
GÒLDRIC - Sereu la Reina, senyor? Aleshores jo seré el petit príncep! O una mena d'hereu segon al tro!
LOGAN - No, ximple! Dic que la Reina i tot ens donarà feina! Aaah... És com si ho veiés ja...
GÒLDRIC - Ai, sí, senyor... He de reconèixer que és un pla moooolt astut. Tan astut com un anzud astut que ven llimonada fresca al mig del desert d’Arua!
LOGAN - Nyeeeeeh... Gràcies Gòldric. Ah, i, per cert...
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
GÒLDRIC - Sí, senyor?
LOGAN – (Somrient) Són 10.000!



Anterior | Següent