Cua logan

 

16 - El cas del segrest exprés

GUIÓ: Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Mama
Personatges actius: Logan, Goldric, Mama / esmentats: Immi Niñtuku, Missi
Escenari: despatx d’en Logan
Malson
telepatia


NARRADOR – Una fiblada al costat dret li recorda que ha d’avançar. El individu emmascarat que l’està conduint pel fosc passadís, armat amb un ganivet descomunal li ha deixat ben clar (veu amenaçadora): O avances o et faig a trossets tan menuts que serviran de base per la pols de carn que es dóna als musens. Giren a la dreta i arriben a una cova immensa. La llum els encega...
LOGAN (amb els ulls encara tancats) – Arrrggghhh! No, no i no... Casum Nissi... Ja se m’ha tornat a tallar... Vull saber què hi ha a la cova...
MAMA – Que remugues, reietó de la mama? Quina cova? Aquella a la que vam anar quan eres un cadellet de musdagur, a les Hursag?
LOGAN – Nyeee... No, mama, no... És un somni que ja fa tres dies seguits que tinc i no hi ha manera de saber com dimoni acaba!
MAMA – Ai, ai, ai... cada dia estàs pitjor, reietó meu... Penses massa i el cervell et fa xup-xup fins i tot quan dorms.
LOGAN – No en parlem més... Què hi fas tu aquí?
MAMA – Tens el cap a vendre, fillet... Has estat tu que m’has demanat que vingués.
GOLDRIC – Té raó, senyor.
LOGAN (mig endormiscat encara)- Tu no t’hi fiquis, Goldric, que ets un pilota i sempre li dones la raó a la mama.
MAMA – És que sempre tinc raó, reietó meu... Gràcies, Goldric!
LOGAN (rumiant intensament)– Vejaaaammm... Ah, si! Ara ho recordo... T’havia de fer una consulta
MAMA – Alguna peça de roba que se t’hagi embrutat abans del que toca i necessites, potser?
    MÚSICA DE MISTERI
LOGAN – No, mama... És de la feina... Han segrestat la filla petita de l’Immi Niñtuku, el rei del menjar ràpid de Zink.
MAMA – El multimultimilionari ziti?
LOGAN – Exacte. I l’han amenaçat amb fer-ne xixina i llançar els trossets a una de les seves cuines, per a ser menjada pels seus propis clients.
MAMA – Quin mal gust!
GOLDRIC – Potser és ben bona!
LOGAN – No diguis disbarats, Goldric. Tot això si l’Immi no els lliura cinquanta milions de kugs abans de demà a trenc d’alba.
MAMA – D’aquí a nou hores, vaja... I què hi fas tu pel mig, reietó meu? I jo? Què vols de la teva marona estimada?
    MÚSICA DE MISTERI
LOGAN – Els segrestadors van deixar una pista involuntària en agafar la menuda.
MAMA – Pista? Quina pista? De tennis?
LOGAN – Un paper arrugat i llardós on es confirmava la reserva a un hotel... D’una habitació triple, el mateix dia del segrest, per a dos adults i un infant.
MAMA – Ja es pensaven anar a gastar el kugs abans d’hora?
LOGAN (amb veu impacient) – Volien anar-hi a amagar el paquet, mama...
MAMA – El paquet?
GOLDRIC – La menuda, vol dir, oi senyor?
LOGAN – Això mateix.
MAMA – I, què hi pinto jo, aquí, reietó meu? Ja sé que em repeteixo més que l’all, però...
LOGAN – L’hotel en qüestió és el Masub, allà on vas tu a fer feines.
    MÚSICA DE TENSIÓ
MAMA – Ah! O sigui que aquella criatureta que va sortir ahir corrent pel passadís empaitada per dos energúmens i que jo vaig amagar al cubell de la brossa era la filleta de l’Immi?
LOGAN – Mama... Ets insuperable... On és ara la criatureta?
MAMA – A casa meva, és clar. Fa una hora estava berenant, amb molta gana, per cert.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN (veu telepàtica)– Senyor Niñtuku...  Cap problema... Li faré arribar la seva filla aquest mateix vespre. Ah, per cert... són 10.000!



Anterior | Següent