Cua logan

 

17 - El cas del fantasma barrut

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Sàrtuku, Mubi
Personatges actius: Logan, Goldric, Sàrtuku, Mubi / esmentats: fantasma
Escenaris: despatx d’en Logan
telepatia


NARRADOR – La claror incerta del matí es va instal·lant al despatx d’en Logan, a Zink. Aliè al fenòmen, ell dorm, ajagut al sofà negre, tapat amb la seva inseparable gavardina i amb el barret damunt del morro. Una veu melodiosa aprofita per instal·lar-se al seu cervell adormit.
SÀRTUKU (cantant) – Logan? Logan? El necessito!
LOGAN (despertant-se i desconcertat)– Qui? Què? Què mana?
SÀRTUKU (cantant) – Es troba bé? Potser l’he despertat...
LOGAN – Ah! Senyor SÀRTUKU... Psiii (badalla)... Tranquil, que ja havia de llevar-me... Algun altre maldecap amb el seu entorn immediat?
SÀRTUKU (cantant) – Cap ni un... La senyoreta Girabba va sentir un impuls repentí d’aprendre a saltar en trampolí des de la sisena planta de casa... però no va enfocar l’aigua!
LOGAN – Entenc, entenc... Un accident desgraciat... Una llàstima
SÀRTUKU (cantant)– A mi me’n va fer ben poca...
LOGAN – Nyeee... Però no és pas per això que està cantant-me a l’orella...
SÀRTUKU (cantant) – De cap manera... Tinc una neboda que ara viu a Zink i té un problema... El vindrà a veure. Tracti-la bé, com si fos de la família...
    MÚSICA DE el padrino
LOGAN (imitant la veu d’en Vito Corleone) – Ah! La famiglia... (recuperant la seva veu) No pateixi, estarà en bones mans.
SÀRTUKU (cantant) – Que vostè conservarà molt de temps, si l’ajuda.
GOLDRIC – Així ho farem, senyor!
LOGAN – Calla, Goldric, que et pot sentir... Per cert, senyor SÀRTUKU... Si estem parlant telepàticament, com és que canta també?
SÀRTUKU (cantant) – Ja m’he avesat a sentir-me com una cantant de bel canto i m’agrada... A més, tot és qüestió d’imatge, sap?
LOGAN – És cert... Cal ser coherent per ser creïble...
GOLDRIC – Molt profund, senyor...
SÀRTUKU (cantant) – Passiu-ho bé, senyor Logan. Senyor Goldric...
    SEPARADOR
NARRADOR – Tot just dites aquestes paraules, uns discrets cops al vidre de la porta donen pas a la visita esperada.
LOGAN – Benvinguda, senyoreta...
MUBI – Mubi... M’esperava, senyor Logan?
LOGAN – El seu tiet m’ha dit que vindria.
MUBI (sospirant)– És taan bo, el tiet...
LOGAN – I tant, i tant... Un tros de pa beneït. Què la porta al meu cau, per cert?
MUBI (amb veu tremolosa) – Senyor Logan... crec que a l’apartament que he trobat a Zink hi ha un fantasma...
LOGAN – Fantasma, senyoreta Mubi? Algú que vol impressionar-la fardant de coses impossibles?
MUBI – No m’enten, Logan... Un mort, que no fa pinta de mort ni de viu, i que vol fer-me morir de por, a mi.
LOGAN – Interessant... Però no sé pas si sóc la persona més adequada. Si vol li puc donar la targeta d’uns amics que s’hi dediquen, es diuen Ghostbusters...
    MÚSICA DE TENSIÓ
MUBI – No, no i  no... El tiet m’ha dit que vostè m’ajudaria. No voldrà pas que li digui que no ho vol fer, oi?
LOGAN – No... no cal... Vejam... Com se li apareix? Què li diu? Quin aspecte té?
MUBI – Sembla musdagur, com vostè... no se’l veu mai de cos sencer... de fet gairebé ni se’l veu... i es passa l’estona passejant-se per les parets i el sostre de la casa. I no para de remugar... i em saqueja la nevera... I em pispa calers, fins i tot... i tan sols deixa de manifestar-se quan ve l’amo de la casa... i aquest no em creu quan li explico, i... (mig plorosa)
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Senyoreta Mubi... no cal que pateixi. Vostè el que té a casa és un musdagur okupa. Alguns musdagurs podem camuflar-nos perfectament amb l’entorn fins a resultar pràcticament invisibles. Aquest no és més que un espavilat que s’està aprofitant de vostè. Tan sols ha de parar-li una trampa i immobilitzar-lo fins que vingui la policia... Ah, per cert... són 10.000!



Anterior | Següent