Cua logan

 

19 - El cas del sutum morós

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan / Mercè Masnou: Nuki
Personatges actius: Logan, Nuki / esmentats: Sigñal
Escenari: bar Can Bukret


NARRADOR – En Logan es troba a Can Bukret amb una clienta sutum. Els sutums són la raça de Ki descendent de les salamandres i habiten majoritàriament a la part inferior del planeta, a la zona volcànica.
LOGAN – Expliqui’m el seu cas, senyoreta...
NUKI – Nuki... Miri... Jo sóc importadora de pedra volcànica de Boma.
LOGAN – Un negoci il·legal si no m’erro.
    MÚSICA DE TENSIÓ
NUKI – Shiiissttt! No ho digui tan alt. Per això l’he citat aquí.
LOGAN – Què li fa pensar que a Can Bukret les seves paraules sobre negocis il·legals passaran més desapercebudes que al meu despatx?
NUKI– No n’estava molt segura que vostè tingués allà licor de Kilmet.
LOGAN – Bona raó, senyoreta. Segueixi, si us plau...
NUKI – Des de fa més d’un any que estic portant pedra volcànica, molta, per un potentat sutum que es va instal·lar fa anys a Zink, el senyor Sigñal.
LOGAN  – I què dimoni n’ha fet de tanta pedra volcànica aquest Sigñal?
NUKI – S’ha estat construint una cova als afores de la ciutat.
LOGAN – Una cova... Els agraden les coves a vostès...
NUKI – I tant... I si pot ser al costat d’un volcà, ens tornem bojos. De fet aquest senyor Sigñal també ha reproduït, de forma artificial, un petit volcà al costat de la cova.
LOGAN – Ves tu quins capricis... I, quin és el problema?
NUKI – Des de bon principi vam quedar que jo anava portant les pedres i que ja cobraria quan totes fossin a Zink.
LOGAN – Una mica arriscat per part seva, no?
NUKI – És un amic del meu avi i no podia pas negar-m’hi. A part ell no ha tingut, mai de la vida, cap problema en pagar el que fos pels seus capricis. És famós per això i per altres coses a tot Boma, tot i no ser-hi des de jove.
LOGAN – El senyor Sigñal... Ara que ho diu... No és el que va estar a punt de cremar mig Zink amb un concurs de focs artificials?
NUKI – Sí, sí... Una anècdota de tantes. La primera vegada que va fer anar el seu volcà artificial va presentar-se a casa seva tot el regiment de bombers de Zink i els vulcanòlegs es van tornar bojos pensant que havia sorgit de cop i volta un volcà a Ishtar...
LOGAN – Recordo el fet... Tot un personatge. Però insisteixo... Quin és el problema?
NUKI – El vaig anar a veure abans d’ahir. En principi jo ja havia complert la meva part i ara tocava que ell pagués la factura.
LOGAN – Lògic. I no va ser així?
NUKI – Em va rebre a la casa-cova. Fantàstica... ja la voldria jo per mi.
LOGAN – Per escalfar-se amb el volcà de pega...
NUKI – No me’n calen de volcans, a mi, senyor Logan, per anar calenta...
LOGAN – Nyeee... No ho digui gaire alt això, senyoreta Nuki, que farà bullir la sang de més d’un que la té freda...
NUKI – Al senyor Sigñal sí que el vaig trobar una mica fred. De fet no em va ni dirigir la paraula. Em mirava només, amb cara inexpressiva.
LOGAN – No hi havia ningú més a la cova?
NUKI – No. De fet ja em va costar una mica entrar-hi. La porta era tancada i barrada. Ja havíem quedat i és per això que em vaig permetre pujar per la vora i ficar-me per una de les esquerdes de ventilació.
LOGAN – I una vegada dins...
NUKI – El vaig estar cridant però no em responia. Al final el vaig trobar a la cambra principal, assegut a una cadira, mirant cap a l’entrada.
LOGAN – No la va saludar? No va fer ni un gest de benvinguda? Una taula amb pastetes?
NUKI – Vaig trobar-ho una mica estrany, però no li vaig arrencar ni una aixecada de celles. I al cap d’una estona, cansada que no em digués ni ase ni bèstia, vaig marxar.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Senyoreta Nuki, crec que ho té molt magre. El senyor Sigñal no és exactament un morós... El que s’estava construint no era una cova-casa, sinó una cova-tomba. I quan la va tenir acabada, es va morir, deixant-la a vostè amb un pam de nas perquè ja se sap... client mort, no paga. Ah, per cert... són 10.000!



Anterior | Següent