2 - La mòmia coixa
GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan / Mercè Masnou: Immes
Personatges actius: Logan, Immes / esmentats: Pasum, Limmur
Escenari: despatx del detectiu Logan
telepatia
NARRADOR – Som al despatx del detectiu Logan. La cambra és gairebé a les fosques. Tan sols un raig de sol ha aconseguit sobrepassar els baldons tancats i comença a enfilar-se per la seva cua, però no amb prou força com per despertar-lo de la seva migdiada. Un moviment sobtat per part seva, però, fa que s’estavelli contra el terra.
LOGAN (despertant-se encara)– Què, què, què...
NARRADOR - Desconcertat mira al seu voltant, veu la cadira tombada i endevina la seva posició ridícula allà, sota la taula.
LOGAN (amb veu al·lucinada)– Llamp de llamps! Quin malson més bèstia... mòmies transvestides que ballaven al ritme d’una de les cançons de l’estiu maleint a tothom amb un somriure sàdic a la cara. Logan... no tens edat per quedar-te fins altes hores de la matinada veient pel·lis de terror zitis de sèrie B...
NARRADOR – En Logan s’aixeca, va fins l’altra punta del despatx i se serveix un got de kilps. Repassa la seva videoteca: Gamtins assassins, Caminant amb un gamtin... Aquestes han estat les que li han fet venir el malson. Sent una mena de fiblada al cervell seguida d’unes paraules...
MÚSICA DE TENSIÓ
IMMES (veu aguda, com de cotorra) – Logan, se que ets aquí, no et facis l’orni!
NARRADOR – paraules que el fan seure, sorprès. Potser no ha estat el malson qui la despertat d’aquesta manera tan brusca sinó la veu que ara mateix li està burxant el cap amb aquell to agut tan propi dels anzuds, la raça voladora de Ki.
LOGAN – Ets tu, Immes?
NARRADOR – Es l’Immes, el Gran Conservador del museu de Zink. Consulta telepàtica.
IMMES (sorneguer)– Qui vols que sigui, ta tia la fava?
LOGAN – No cal que et posis amb la meva família, Immes... Què vols? Val més que s’ho valgui tot plegat després de la costellada que m’he fotut.
IMMES (seriós) – Tenim un problema al museu, Logan.
LOGAN – Jo en tinc un munt, de problemes. De què es tracta?
IMMES – La mòmia de la Klotok III...
MÚSICA CÒMICA
LOGAN (irònic)– No m’ho diguis... Ha organitzat un ball aquesta nit i hi ha convidat totes les seves amigues... I quan s’ha acabat la ballaruga, borratxes totes com cubes, han sortit a buscar sang fresca espantant als vianants...
IMMES (renyant-lo)– Tens el cervell xarbotat, Logan.
MÚSICA TRÀGICA
LOGAN – No saps pas ben bé quins casos tracto, Immes!
IMMES – Algú se l’està emportant, peça a peça.
LOGAN –Has parlat ja amb tot el personal? Heu agafat algú de nou darrerament? Els que jo conec fa més de dos-cents anys que hi treballen i no crec jo que a aquestes alçades s’hagin posat a trossejar a les noies.
IMMES – És el primer que he fet. Et creus que sóc enze? Tothom sembla innocent. Fins i tot la darrera arribada, una anzud especialitzada en el període Calmaxixa.
LOGAN (saberut)– Període al qual pertany la mòmia coixa, si no m’equivoco.
IMMES – No és més que una casualitat. La Pasum està fora de tota sospita. Viu a casa meva i o s’està a casa o s’està al museu. Jo ho sabria si ella és la depredadora.
LOGAN (reflexiu)– Depredadora? Ummmhhh?
IMMES (esperançat)– Sento com les teves neurones fan xup-xup, Logan. Alguna idea brillant?
LOGAN – No vas dir-me fa poc que havies incorporat un cadell d’urgir a la teva àrea de vigilància del museu?
IMMES – En Limmur... Un cadellet de dos metres de llargada, adorable i que menja com un drac. Però...
LOGAN – No es feia servir una mena de substància per momificar que conservava les seves propietats al llarg dels mil·lenis?
IMMES (pensant)– Sí... De fet és una substància comuna, ara la fem servir per a donar menjar a...
LOGAN – Deixa-ho córrer, Immes... I dobla-li la ració de teca a en Limmur, si no vols quedar-te sense mòmies en dos dies... Ah! Per cert... són 10.000!