Cua logan

 

20 - El cas del segrest mediàtic

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Dualim
Personatges actius: Logan, Goldric, Dualim / esmentats: germà d’en Dualim
Escenari: boscos d’Oklum


NARRADOR – Els boscos d’Oklum, als afores de Baredinna, tenen fama de misteriosos, són del cert una mica estranys. Fins allà s’ha desplaçat en Logan per fer de mitjancer en un sonat segrest mediàtic.
    MÚSICA DE VENT MISTERIÓS
LOGAN – Mare meva... Quin iuiu que fan aquests boscos...
GOLDRIC – Ja ho pot ben dir, senyor.
LOGAN – I ara, a esperar aquí, qui sap quanta estona...
GOLDRIC – Portem els diners, senyor.
LOGAN – Sí... Nyeee... Una bona colla de saquets de kugs.
GOLDRIC – Tinc un astut pla, senyor.
LOGAN – No em diguis, Goldric...
GOLDRIC – Agafar els diners i córrer.
    MÚSICA DE BENNY HILL
LOGAN – Els diners, Goldric, són pels segrestadors. El senyor Dualim, el magnat de la televisió kiita, ens ho ha deixat ben clar.
GOLDRIC – Sí, senyor.
LOGAN – I, sobretot, res de policia. No vol que plumin el seu bessó.
GOLDRIC – Aquell còmic eixelebrat, senyor?
LOGAN – El mateix. Si no fos perquè és germà de qui és potser jo mateix el pelaria. No el suporto ni en pintura.
VEUS de fons – UAHAHAHAHA!
LOGAN – Sents això, Goldric?
GOLDRIC – Ho sento, senyor.
    SOROLL ESPANTÓS + CRIT ESGARRIFÓS + MÚSICA DE MISTERI
LOGAN – Acabem d’una vegada. Tinc el clatell eriçat.
GOLDRIC – Les escates de punta, senyor?
LOGAN – Tu també, Goldric?.
GOLDRIC – I això que duc el mitjó de llana, senyor.
LOGAN (amb veu impacient) – On van dir els segrestadors que s’havien de deixar els diners?
GOLDRIC – Dins la soca del marfuac mil·lenari, senyor.
LOGAN – Tot un clàssic. Ja sembla el caixer d’un banc el pobre marfuac. Anem-hi, doncs.
NARRADOR – Pocs minuts després, en Logan deixa els sacs de kugs al forat de la soca. Tot just ho acaba de fer, surt corrent i xisclant pel seu darrera un ziti escabellat, esparracat i brut.
    MÚSICA DE TENSIÓ
DUALIM – Ah! Per fi! M’acaben d’alliberar... M’han tingut tancat tres dies sense menjar ni beure ni gairebé dormir, aquests malparits...
LOGAN – (en veu baixa) Quin desastre de ziti, mare meva. (en veu alta) Ja ha passat tot. Vingui amb mi, que tenim el kushu a la porta del bosc.
DUALIM – M’ha vingut a buscar en kushu? Les odio aquestes tortugues gegants, llardoses i trastocades... Em maregen... No podríem anar via la Terra? Tinc un alterador...
LOGAN – Té un alterador? Té cops amagats, vostè. I l’autorització?
DUALIM – La dono... La demano al meu germà telepàticament. Ell ja la gestionarà.
LOGAN – I dels calerons, què en fem? Sembla que ningú té gaire interès per recollir-los...
DUALIM – Ja els recolliré... els recolliran més tard, no cal que hi pensi, Logan. Per cert... Vol tornar amb kushu o venir amb mi via la Terra?
LOGAN – (amb veu baixa) Això fa cada vegada més pudor. I no és pas per com va de brut...
GOLDRIC – Ni que ho digui, senyor.
DUALIM – Ei... Vostè també té doble...
NARRADOR – En Logan, d’un salt, agafa el ziti i l’emmanilla.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – No, senyor Dualim. No anirem pas a la Terra. Tornarem en kushu a Zink i vostè haurà d’explicar a la policia que durant tots aquests anys ha estat actuant com si tingués un bessó i que ara que la seva cadena de televisió havia deixat de donar-li beneficis i la seva carrera com a còmic anava de davallada, havia optat per tirar endavant aquesta farsa del segrest, per refinançar-se sense problemes. Ah, per cert... són 10.000!



Anterior | Següent