Cua logan

 

22 - El cas de l'amo dissortat

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Turusu
Personatges actius: Logan, Goldric, Turusu / esmentats: amo del pis d’en Logan, Ella, l'aranya, Galam
Escenari: exterior edifici del despatx d’en Logan


NARRADOR – En Logan passeja nerviós per davant la porta del bloc d’apartaments de Zink on té el despatx.
LOGAN – Havíem quedat aquí i ja fa una hora que m’espero...
GOLDRIC – Deu haver perdut el tren, senyor...
LOGAN – No pot ser, Goldric. M’ho hagués dit telepàticament.
GOLDRIC – No és pas la primera vegada que li passa, senyor.
LOGAN – Cert. La meva germana és un cas. Però m’havia promès que arribaria a temps. L’amo del pis és a punt d’arribar i és sempre superpuntual.
GOLDRIC – Ben cert, senyor. Ah! Ja arriba...
NARRADOR – Una musdagur ve corrent amb la llengua bífida a fora.
LOGAN – Què ha passat? Et veig esverada...
TURUSU – Un coi d’urgugs... Han aparegut del no-res, han començat a escridassar-se l’un a l’altre i a fotre’s calents a clatellots dient que havien d’haver aparegut a Zapp i no a Zink.
    MÚSICA DE MISTERI
LOGAN – Caram... devien venir de la Terra aquests. Ja vaig sentir a en Galam que ara passa tot quisqui cap allà.
TURUSU – Gent no ziti cap a la Terra?
LOGAN (fent el fatxenda)– Psi... fins i tot jo hi he anat...
TURUSU – Uala! Germanet... Això és flipant... I què, què...
GOLDRIC – Hi ha més pol·lució que aquí, senyor... I la gent està com un llum.
TURUSU – Encara xerres amb la cua? Germanet... cada dia estàs pitjor.
LOGAN – Deixem-ho córrer, Turusu, i anem per feina... Afanya’t a pujar que l’amo és a punt d’arribar...
TURUSU – I què he de fer?
LOGAN – Tu posat a la terrassa aprendre el sol i improvisa sobre la marxa. Ja se t’acudirà alguna cosa...
NARRADOR – La musdagur s’enfila per la façana com un llamp. En Logan es fa fonedís i l’amo del pis, un musdagur amb cara d’emprenyat i remugant, tomba la cantonada i enfila cap al pis. Poc més de mitja hora després surt de l’edifici amb un somriure beatífic als llavis. En Logan puja cap amunt i troba la seva germana asseguda al seu seient, rossegant amb delectació una pota d’aranya.
LOGAN – Turusu... t’he dit mil vegades que no li arrenquis potes a la meva aranya.
TURUSU – En té vuit-centes, Logan. No li vindrà d’una... i són delicioses.
LOGAN – Grrr... Tot ha anat bé?
TURUSU – Home... Ha entrat cridant com un energumen, dient que si no pagaves el lloguer d’una vegada per totes et faria la pell.
    MÚSICA DE TENSIÓ
LOGAN – Però quan t’ha vist prenent el sol en pilota picada...
TURUSU – Li ha agafat un xungu i he hagut de recuperar-lo fent-li el boca a boca. Quan ha deixat de tenir la cara blava i respirava millor li he dit que series fora un parell d’anys...
LOGAN – Ben fet.
TURUSU – ... i que si volia seguir passant per aquí, sempre m’hi trobaria, que m’havies dit que et vigilés el pis...
LOGAN – I ell?
TURUSU – L’haguessis hagut de veure, germanet. Se li ha endolcit la mirada, ha rejovenit uns dos cents anys i ha girat cua sense dir ni piu.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Veus, dona... Ja et vaig dir que sabia com fer pujar la teva autoestima com l’escuma. Jo no cal pas que tornis a anar a aquell psicòleg psicòpata que anaves. Ah, per cert... són 10.000!



Anterior | Següent