Cua logan

 

23 - El cas de la dissenyadora ensarronada

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan / Mercè Masnou: Gullumu
Personatges actius: Logan, Gullumu / esmentats: cap de la Gullumu, Ella, l’aranya
Escenari: despatx d’en Logan


NARRADOR – En Logan mandreja al seu despatx, mirant com l’aranya de vuit-centes potes que ha aconseguit capturar finalment està preparant, ufana ella, la seva desena macro-teranyina al terrari gegant situat a un racó de la sala. Mira cap a la porta i veu que hi ha a l’altra banda una figura de dos metres i mig amb cap de felí. Es posa les mans al cap pensant que haurà de tornar a reposar la porta, però...
    TOCS FLUIXOS I RÍTMICS A LA PORTA
LOGAN (desconcertat)– Ai, caram... No l’ha rebentat aquest tídnum... Vaig a buscar els taps de les orelles abans d’obrir.
NARRADOR – Obre la porta i es troba davant per davant amb una tídnum, superelegant. Molt més esvelta que els seus congèneres masculins, amb la cua graciosament dreta a la seva esquena, fa un graciós moviment de cap i avança amb gràcia felina cap a la cadira.
LOGAN – Ehem... Un plaer, senyoreta...
GULLUMU – Gullumu, senyor Logan.
LOGAN – Perdoni? No la sento gaire bé...
GULLUMU– Potser si es treu els taps de les orelles...
LOGAN – Com diu? Ah! Els taps...
GULLUMU (murria) – Veig que ha tingut contactes amb nois de la meva raça, vostè...
LOGAN – Els he patit, sí... De fet vostè és la primera tídnum que tracto en els meus cent-cinquanta anys de professió... I la diferència és notable... deixi-m’ho dir.
GULLUMU – Les tídnums, senyor Logan, som molt diferents als nostres xicots.
LOGAN – Ja ho veig ja... Però vostè no ha vingut aquí per fer una dissertació sobre les diferències notables entre els elements masculins i femenins de la seva raça. M’equivoco?
GULLUMU – És perspicaç, vostè. Vinc a plantejar-li un greu problema... que no entenc i no sé resoldre.
LOGAN – L’escolto senyoreta Gullumu. La seva veu és una delícia per la meva oïda.
GULLUMU – Senyor Logan, sóc dissenyadora d’interiors i treballo al prestigiós despatx Egalkal. Fa uns mesos la meva cap va passar-me les dades de la convocatòria d’un concurs, molt ben dotat, i va animar-me a presentar-m’hi.
LOGAN – Sembla una bona cap pel que diu.
GULLUMU – Sens dubte. Va deixar-me el temps suficient per a preparar el projecte, va assessorar-me en moments en què m’encallava...
LOGAN – Perdoni però se’m va difícil veure-la encallant-se... Però, segueixi... El va presentar...
GULLUMU - Però me l’han retornat per haver-lo lliurat fora de termini.
LOGAN – Havent-lo lliurat en el termini que tocava... No crec pas que l’enviés fora de termini.
GULLUMU – Vaig ajustar molt perquè a darrera hora vam estar polint, precisament amb la meva cap, alguns detalls que podien quedar millor. És un projecte molt ambiciós d’adequació de centenars de coves a una riba del llac Kashkal fins ara verge.
LOGAN – Una llàstima... que hagin de desvirgar-lo... I que li passés això a vostè, és clar. Però no entenc què ve a buscar aquí, exactament, senyoreta...
GULLUMU – És que això no és el pitjor... El projecte guanyador s’assembla al meu com una gota d’aigua del Sata a una altra, senyor Logan.
LOGAN – Curiós, curiós... Deixi’m mirar una cosa, senyoreta Gullumu. Com ha dit que es deia aquest concurs?
    MÚSICA DE SEPARADOR
NARRADOR – En Logan treu del prestatge el seu ordinador enrotllable i accedeix a intergu per mirar les bases del concurs.
LOGAN – Ja ho tinc... Em pot deixar un moment les seves de bases? Veu... Tot coincideix menys les dates del termini de lliurament que en el seu paper són set dies després del període real.
GULLUMU – Però... com pot ser això, senyor Logan? Estic cada vegada més desconcertada.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – No m’estranya gens, senyoreta Gullumu. La seva cap l’ha enredat com està enredant la seva seda la meva aranya de vuit-centes potes... És una aprofitada i una lladre intel·lectual. Va calcar el seu projecte i el va enviar en les dates reals que marcaven les bases. Bases que vostè tenia equivocades en un full que ella havia falsificat per assegurar-se que el seu no arribaria a temps. Ah, per cert... són 10.000!



Anterior | Següent