Cua logan

 

25 - El cas del refugi perdut

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: anzud
Personatges actius: Logan, Goldric, anzud / esmentats: Sakur
Escenari: refugi 1520 de les Hursag
telepatia


NARRADOR – Un vent gelat fa tremolar en Logan, que es desplaça per la neu mirant d'abrigar-se com pot amb la seva prima gavardina.
LOGAN – Qui em manava a mi deixar Zink i venir amb anzud cap aquest refugi perdut a les Hursag.
    MÚSICA DE VENT GELAT
GOLDRIC (fent castanyeta amb les dents) – La promesa d'un bon sou... I el mitjó de llana, senyor?
LOGAN – Calla, Goldric. Només em faltes tú. Quanta estona ha dit l'anzud que havíem de caminar?
GOLDRIC (imitant la veu aguda dels anzuds) - Tres minuts, senyor.
LOGAN – Tres minuts? Si fa més de mitja hora que camino. I no hi ha ni llums per aquí.
GOLDRIC - Morirem congelats, senyor.
LOGAN  – M'agrada que ets optimista... El que em faltava pel duro. Mira... allà al fons es veu una mica de llum.
GOLDRIC – Potser és del refugi que busquem, senyor...
LOGAN - O potser no... Quin número era? El 1519? Mira... aquí hi ha la placa... Casumdena... 1520!
GOLDRIC - Però sembla habitat, senyor.
LOGAN – Cert, cert... I l'altre no deu pas ser gaire lluny. Començarem a investigar per aquí. Segur que, com a bons veïns, saben alguna cosa d'aquesta gent.
GOLDRIC - Segurament, senyor...
    MÚSICA DE SEPARADOR
NARRADOR - En Logan arriba, amb penes i treballs, al refugi. Pica la porta. D'entrada ningú respon. Ell insisteix. Finalment se sent una veu aguda i impacient.
X - Qui hi ha?
LOGAN – Un viatger perdut i afamat, senyora.
X – Perdut i afamat? Esperi un moment, que consulto el que diu el reglament d'albergs al respecte...
LOGAN  – M'ha de deixar entrar i ha d'atipar-me, senyora.
    MÚSICA DE TENSIÓ
X – Ui... Això era a l'edició antiga. Ara hi ha hagut modificacions substancials. Un moment...
LOGAN - Si triga gaire haurà de mirar el capítol de tractament i cura dels morts congelats.
X – Pesat, eh? Passi aquí al racó mentre m'informo...
LOGAN – Mentre fa memòria... No sap pas res de la gent que viu al 1519?
X - Una parella de vellets, el seu fill i la jove? Fa dies que no els veig...
LOGAN - Sembla ser que han desaparegut... Tan sols hi queda el fill al refugi, el senyor Sakur, i quan va connectar amb mi per dir-m'ho i enviar-me l'anzud de transport que m'ha deixat tirat fa una estona, se'l notava molt angoixat...
NARRADOR - En Logan fa una ullada per l'escletxa que hi ha a la porta que dóna al menjador del refugi.
    MÚSICA DE PSICOSIS
LOGAN - No té por vivint sola, vostè?
X - No ho estic pas... Han vingut a veurem uns amics i sembla ser que volen quedar-se per sempre.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN (telepàticament) - Senyor Sakur? Avisi immediatament a la policia. La seva amable veïna del 1520 té a tots els seus parents asseguts al voltant de la taula del menjador, però no mouen ni una sola ploma. Semblen lluços congelats. Ah! Per cert... són 10.000!



Anterior | Següent