Cua logan

 

26 - El cas dels bessons desapareguts

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Agarin, Logan / Mercè Masnou: mama
Personatges actius: mama, Agarin, Logan / esmentats: Ella, l’aranya, fills bessons Agarin, dona Agarin
Escenari: despatx d’en Logan


NARRADOR – La mare d’en Logan s’enfila per la paret de l’edifici on ell té el despatx. Entra per la finestra, remugant per com n’està de bruta la terrassa després de les darreres pluges de fang i xiscla...
MAMA – IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIhhh! Què és això? És Ella... l’aranya. Monstre maleït... Ja li vaig dir jo al meu reietó que en faries alguna de grossa, bèstia peluda!
NARRADOR – L’aranya de vuit-centes potes, escapada del terrari, ha estat embolcallant el cos del detectiu amb la seva seda enganxosa i tan sols se’n veu el morro llarg i els ulls obert però mirant al buit, absents..
MAMA – Fuig d’aquí, mala peça! Torna al teu terrari... Un cadenat de vuit claus t’hi faré posar. Reietó de la mare... Que estàs bé?
    MÚSICA DE TENSIÓ
NARRADOR – En Logan, totalment estabornit per l’anestèsic que l’aranya dóna a les seves víctimes, no respon ni ase ni bèstia.
MAMA – Mare meva, mare meva! I què he de fer jo ara? Ui... Sembla que truquen a la porta...
    TRUQUEN A LA PORTA
MAMA – Argggghhh! Què puc fer? Un cas és un cas i no es pot desaprofitar mai un client... A veure... I si el poso darrera el sofà i em poso la seva gavardina de recanvi?
NARRADOR – Tal dit, tal fet. Agafa el seu fill inert i embolcallat i el posa estirat darrera el sofà. Va fins al penjador i es posa la gavardina.
MAMA – (procurant agreujar la veu) Ja va, ja va...
NARRADOR  – Obre la porta i entra un musdagur, de la raça kiita derivada dels llangardaixos, com el mateix Logan i la seva mare.
MAMA – Benvingut, senyor...
AGARIN – Agarin
MAMA – Segui, segui, senyor Agarin. Què el porta fins al meu despatx?
AGARIN – Una meva amiga m’ha recomanat els seus serveis. Han desaparegut els meus dos fills bessons...
MAMA – Tots dos? De cop i volta?
AGARIN – Primer va ser un... Però tan sols una tarda, i va reaparèixer...
MAMA – Una desaparició d’anada i tornada, com si diguessim...
AGARIN – Una mica estrany tot plegat. El seu germà no estava pas gens neguitós i de fet anava dient que estiguéssim tranquils, que tornaria aviat... I va ser així... De cop i volta tornava a ser a casa i quan li demanàvem on havia anat tan sols mirava el seu germà i reien tots dos...
MAMA – Això va ser...
AGARIN – Fa dues setmanes.
MAMA – S’assemblen entre ells els bessons? S’han fet passar alguna vegada l’un per l’altre?
AGARIN – Són com dues gotes d’aigua del Sata. I sí que ho han fet, de vegades, canviar-se... Però ara no sembla una broma... Fa més de dos dies que no els veiem el pèl.
MAMA – Van marxar de la casa en algun moment?
AGARIN – Ells no... Nosaltres sí. Vam anar de públic a un programa de debat que fan a Kigal Televisió.
MAMA – El que porta aquella dona cridanera?
AGARIN – Exacte... Que li agrada?
MAMA – No la miro mai la tele, jo... Però tan sols anant pel carrer ja pots estar al cas de tot el que fan.
AGARIN – Doncs sí... El cas és que quan vam tornar ja no hi eren. I per acabar-ho d’adobar a casa sentim sorolls estranys i desapareixen coses... Fins i tot menjar de la cuina. Comencem a estar molt nerviosos, la meva dona i jo.
    SE SENT UN SOROLL DE NYYYYEEEE, FET PER EN LOGAN, QUE COMENÇA A DESPERTAR
MAMA – Sorolls com ara aquest?
AGARIN – Com ho ha fet? Potser fins i tot una mica més esgarrifosos... I més aguts...
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
MAMA – Els seus fills, senyor Agarin, estan jugant amb vostès... Han après a mimetitzar-se amb l’entorn i s’ho deuen estar passant pipa jugant al gat i a la rata amb els seus pobres pares... Si vol un consell, tanqui amb clau, la porta de la cuina i els veurà reaparèixer aviat. És el que vaig fer jo amb el meu reietó... Ah, per cert... són 15.000!



Anterior | Següent