Cua logan

 

29 - El cas de l'agenda desapareguda

GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Piriñal
Personatges actius: Logan, Goldric, Piriñal / esmentats: secretari, secretària, dona, amant d’en Piriñal
Escenari: entrada d’una cova a Glik


NARRADOR – En Logan s’ha desplaçat fins a Glik, la capital del regne dels tídnums. Rumia quan s’ha estalviat en desperfectes al seu despatx fent el viatge i somriu amb la llengua bífida sortint-li de la boca, satisfet. Qui l’ha cridat és Piriñal, el més alt responsable de la seguretat del regne.
LOGAN – No sé pas quanta estona més m’hauré d’esperar aquí, davant d’aquesta cova.
GOLDRIC – Ja passen vint minuts de l’hora acordada per telepatia, senyor.
LOGAN – Se li deu haver girat feina al senyor Piriñal, deu ser una persona molt ocupada.
GOLDRIC – Segurament, senyor.
NARRADOR – Mentre en Logan va xerrant amb si mateix, apareix per la porta de la cova una figura d’uns 3 m. d’alçada i cara de gat.
PIRIÑAL– UAHHHHH! QUINA MIGDIADA MÉS BONA!!!
LOGAN – Migdiada? Però... que no havia quedat amb mi gairebé fa mitja hora, senyor?
GOLDRIC – És un tídnum de veu efeminada, senyor.
    MÚSICA DE TENSIÓ
LOGAN (una mica tens i en veu baixa)– Calla, Goldric... (en veu alta) I bé? Què me’n diu?
PIRIÑAL (estranyat) – QUI ÉS VOSTÈ? QUÈ S’EMPATOLLA?.
LOGAN – El detectiu Logan, senyor. M’ha enviat a buscar... Vinc des de Zink...
PIRIÑAL – AH, SI? POTSER HA ESTAT EL MEU SECRETARI, QUE SEMPRE HO ENREDA TOT... LOGAN, DIU QUE ES DIU? QUIN NOM ÉS AQUEST?
    MÚSICA DE TENSIÓ
LOGAN – Nyyeee... M’ha dit que es tractava d’un problema de seguretat nacional.
PIRIÑAL – SEGURETAT NACIONAL? SE SENT VOSTÈ INSEGUR?
LOGAN – No, no... I ara... Això m’ha dit qui sigui que hagi parlat amb mi. No sé què d’una agenda desapareguda.
PIRIÑAL – AHA... ARA HI CAIC... HO, HO, HO... VALGA’M KALITPOS, COM PUC HAVER-HO OBLIDAT? DEVIA SER AHIR VESPRE QUAN ME LA VAN PENDRE, JOVE...
LOGAN – On la tenia guardada?
PIRIÑAL – A LA MEVA TAULETA DE NIT.
LOGAN – Nyeee... Nosaltres, els musdagurs, sempre hi tenim una barra de ferro, a la tauleta de nit.
PIRIÑAL – BONA OPCIÓ, SI SENYOR. PERÒ AQUESTA AGENDA ÉS INDISPENSABLE PER LA NOSTRA SUPERVIVÈNCIA... L’HE DE TROBAR COM SIGUI.
LOGAN – Pot ser que l’hagi robada algun enemic dels tídnums?
    MÚSICA CÒMICA
PIRIÑAL – HO, HO, HO... ENEMICS? NO EN TENIM D’ENEMICS... TOTHOM ES CAGA A LES CALCES NOMÉS DE PENSAR EN FER-NOS PESSIGOLLES ALS TÍDNUMS!
LOGAN – Me’n faig càrrec... Però, llavors... qui pot haver estat? Qui té accés directe a la seva habitació si no li sembla indiscreta la pregunta?
PIRIÑAL – LA MEVA DONA, LA MEVA SECRETÀRIA I LA MEVA AMANT.
LOGAN – En horaris diferents, suposo.
PIRIÑAL – HA, HA, HA... M’AGRADA VOSTÈ!. SE’L VEU MÉS SIMPÀTIC QUE A LA RESTA DE SARGANTANES LLARGARUDES QUE LI FAN DE COMPATRIOTES.
LOGAN (amb veu glaçada) – No és pas precisament així que ens hagués definit jo mateix.
PIRIÑAL – NO CAL QUE M’HO AGRAEIXI... SEMPRE SE M’HA DONAT BÉ AIXÒ DE LES RELACIONS INTERNACIONALS... PERÒ NO M’HAN VOLGUT FER MAI AMBAIXADOR...
LOGAN – Quin gran ambaixador que s’ha perdut Ki. Perdoni però he de saber una mica què hi ha apuntat a l’agenda per mirar d’esbrinar qui la pot haver robat...
PIRIÑAL – ADRECES DE GENT DEL GOVERN TÍDNUM, DELS MILLORS RESTAURANTS D’URGAL, DELS MILLORS BARS DE COPES... FINS I TOT (baixant la veu) les dels bars aquests de senyoretes.
LOGAN – Ja veig, ja veig... Absolutament imprescindible per a la seguretat nacional... A veure... deixi’m passar un moment al lloc del succés...
NARRADOR – El tídnim l’acompanya al seu dormitori. En Logan repassa l’entorn i somriu, satisfet.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Ahhh... Ja ho veig... Senyor Piriñal, no li ha robat ningú, l’agenda. En aturar el despertador li devia clavar un cop de mà i va anar a petar sota el llit. Ah... Per cert... Són 10.000!



Anterior | Següent