3 - L'anzud desaparegut
GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan / Mercè Masnou: Galpa
Personatges actius: Logan, Galpa / esmentats: Musmusen
Escenari: despatx d’en Logan
NARRADOR – En Logan fa mandres; la cambra és gairebé a les fosques. Tan sols un raig de sol ha aconseguit sobrepassar els baldons tancats i comença a enfilar-se per la seva cua, però no amb prou força com per despertar-lo de la seva migdiada. Un soroll de Flop! Flop! Flop! el fa somniar amb àngels. Obre un ull i se n’adona que una anzud, de la raça evolucionada a partir de les àguiles, acaba d’aterrar al bell mig del seu despatx, aprofitant la finestra oberta.
LOGAN - Mmmmhhh... Normalment les visites entren quan els obro la porta...
GALPA (veu aguda, com de cotorra)- Excusi’m, senyor Logan... Tinc una mica de pressa i he vist la finestra oberta...
LOGAN - Cap problema senyora...
GALPA - Galpa, el meu nom és Galpa.
LOGAN - Que la porta al meu davant, senyora Galpa? Un assassinat? Un robatori? Un segrest? Un mal de cap inesperat?
GALPA - Res d’això... El meu marit, que fa deu dies que ha desaparegut...
LOGAN - Estava de viatge?
GALPA - No... Vivim des de fa dos mesos al refugi 334 A de la banda est de les Hursag. Un matí, ara fa deu dies va dir que baixava un moment al súper a buscar una mica de sal per amanir els cucs del matí.
LOGAN (amb veu de fàstic) - Cucs del matí... Molta vitamina, oi? (en veu baixa:) No m’acostumaré mai a aquests menjars d’anzuds.
GALPA - Oi tant... Ja ho pot ben dir. Però sense sal el cert és que perden molt.
LOGAN - És clar, és clar... i una mica de pebre i tot potser s’hi podria posar per ajudar a fer-los entrar bé...
GALPA - No, i ara... el pebre els fa esternudar i no vegi com n’és de desagradable mirar de posar-se’ls llavors a la boca,
LOGAN - No parlem de pebre, doncs... Dèiem que el seu marit...
GALPA - En Musmusen.
LOGAN - Això mateix... en Musmusen... Va baixar a la cantonada a buscar sal.
GALPA - No era pas ben bé a la cantonada. El súper més proper cau a 300 quilòmetres del refugi.
LOGAN (veu sorpresa)- 300 quilòmetres? I no es queixen de la manca de serveis?
GALPA - És que en general no hi sol faltar mai res als refugis. I, de fet, fins la nit abans n’hi havia hagut un pot sencer de sal.
LOGAN - Aha... Això es comença a posar interessant. No va pas sentir el seu estimat Musmusen que parlés amb ningú aquella nit abans de desaparèixer... vull dir de marxar a buscar la sal?
GALPA (dubtant)- No... Vull dir, sí... Vull dir, no ho sé del cert.
LOGAN - Senyora Galpa, m’ho està posant vostè una mica difícil. Va parlar amb algú o no va parlar amb algú.
GALPA - Va tenir una conversa telepàtica des de la comuna...
LOGAN - Des de la comuna... I què hi feia allà?
GALPA - No ho sé ben bé, però en sortir feia molta pudor...
LOGAN - És igual, és igual... Deixem-ho córrer... Però vostè se’n va adonar que estava fent una conferència telepàtica.
GALPA - És clar... A més es nota molt quan és a cobrament revertit.
LOGAN - Aquesta sí que és bona! El van trucar però ell pagava? Em deixa de pedra...
GALPA - Portava dos mesos amb aquesta comèdia el meu Musmusen... Des que va venir a veure’ns l’agent que va fer-li l’assegurança de vida. Ho sé perquè just va venir aquell dia a cobrar-ne la tercera mensualitat. I per cert es va haver d’aguantar de la pudor que feia el refugi.
LOGAN - I no li ha demanat mai amb qui parla, al seu marit? És prou estrany...
GALPA - Sí que li he demanat, un munt de vegades. Però es fa el sord i no diu res.
LOGAN - Sord-mut, eh? Converses telepàtiques a cobrament revertit, eh?
GALPA - Senyor Logan, per què fa anar la llengua bífida de banda a banda i em mira d’aquesta manera amb els ulls brillants?
LOGAN - Senyora Galpa, vostè va matar el seu marit per poder cobrar l’assegurança... No hi ha conferències telepàtiques de cobrament revertit. Just després que signessin l’assegurança de vida el va matar i el va enterrar sota la comuna. Al cap dels dos mesos no m’estranya que allò pudís. Ah! Per cert... Són 10.000!