Cua logan

 

30 - El cas del professor abduït

 


GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Minun
Personatges actius: Logan, Goldric, Minun / esmentats: professor, Missi, Ritbau, Gugu, Turdim
Escenari: despatx de la directora de l’escola pública d’ensenyament primari de Zink


NARRADOR – En Logan fa cap a l’escola pública d’ensenyament primari de Zink. La directora, la senyora Minun, l’ha fet cridar amb una certa urgència.
    SOROLL DE PATI DE COL·LEGI
LOGAN – Casumdena... Haver de passar per davant de tota aquesta canalla.
GOLDRIC – Són ben bufons, senyor...
LOGAN – Nyeee... Bufons no seria la paraula que jo faria servir, precisament, Goldric. Ah! Professora Minun, li toca fer de policia de guàrdia avui?
MINUN – Com diu, senyor Logan? No... I ara... Si són un encant aquestes criatures... (cridant) Turdim! No surtis de la fila! Gugu! Deixar d’empènyer la Ritbau!
LOGAN – (irònic) Encantadors de totes totes...
MINUN – Esperi un moment, que busco una substituta i anem cap dins.
NARRADOR – La directora arreplega, amb penes i treballs, una de les altres mestres i la posa per decret llei al seu lloc de vigilant.
    SEPARADOR
MINUN – Ara ja puc estar per vostè... Passem al meu despatx, allà podrem parlar amb tota tranquil·litat.
NARRADOR – Passen dins i la senyoreta Minun s’asseu molt estirada a la seva cadira, demanant-li al detectiu que ho faci davant la seva taula, a una cadira per a nens petits.
LOGAN – Ah! La vella tàctica de tenir-los en una posició inferior quan se’ls ha d’escridassar...
MINUN (estranyada) – I ara, senyor Logan... Això ja no es porta. Un dels alumnes va desgraciar la butaca que hi tenia i aquesta cadira hi és de forma provisional.
LOGAN – La va desgraciar?
MINUN – Sí... Era una preciosa butaca de pell blanca... El vaig haver de deixar una estona sol per culpa d’una urgència, i va resultar ser un ninotaire compulsiu, però una mica recargolat...
    MÚSICA DE TENSIÓ
LOGAN – La va estampar amb poca gràcia...
MINUN – Va fer-hi caricatures de tots i de cadascun dels seus professors i professores... (baixant la veu, avergonyida) practicant sexe salvatge.
LOGAN – Criatures... Poc adequat per a tenir-ho al seu despatx, oi?
MINUN – Ni que ho digui... L’he enviat al Museu d’Art Contemporani de Shapla... Qui sap si d’aquí a uns anys aquest noi no serà una figura en el món de l’art.
LOGAN – Però no m’ha pas fet venir per parlar del ninotaire compulsiu, m’equivoco?
MINUN – Ho encerta de ple. Tinc un problema molt greu amb un dels que havia estat un dels meus millors professors.
LOGAN – Practica sexe salvatge de veritat...
MINUN (nerviosa i neguitosa) – No, no... no es tracta d’això... Era un excel·lent professor... fins fa una setmana. Ara fins i tot els seus alumnes em demanen què li passa...
LOGAN – Ha perdut facultats?
    MÚSICA TRÀGICA
MINUN – No sap ben bé què es pesca. Ha perdut els papers... De fet es passa l’estona de classe mirant de distreure els nens i les nenes fent pallassos i tot de tonteries, com si fos no sabés que hi ha un programa docent, uns continguts a donar...
LOGAN – Curiós... I... es relaciona bé amb els nens?
MINUN – Això sí... Però sembla com obsessionat per una en concret, la Niñtuku.
LOGAN – Niñtuku... De què em sona aquest nom? (pensa) No serà la filla del milionari, la que van segrestar fa poc?
MINUN – Sí que ho és... L’observa constantment... Fins i tot la segueix quan surt de l’escola... Ho he pogut comprovar jo mateixa.
    MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Senyora Minun... Ja pot anar avisant la policia. El seu professor ha estat suplantat per un impostor que pretén, segurament, segrestar la petita milionària i demanar-li un sucós rescat al seu sofert pare. Si té sort potser fins i tot podrà recuperar el seu fantàstic docent. Aquesta mena de segrestadors no solen matar, d’entrada, a qui estan substituint... Ah! Per cert... Són 10.000!



Anterior | Següent