4 - L'amic Kurur
GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan / Mercè Masnou: Ugigi
Personatges actius: Logan, Ugigi / esmentats: Kurur
Escenari: despatx d’en Logan
NARRADOR – En Logan és dalt del sostre del seu despatx mirant de caçar una mosca collonera. Un fort cop a la porta d’entrada el fa despenjar-se. La porta ha quedat rebentada. Qui ha clavat el cop, un gegant d’uns tres metres d’alçada amb cara de tigre, està atrafegat traient-se estelles del puny.
LOGAN (irònic)– Puc fer alguna cosa per vostè, senyor...
UGIGI (cridant)– UGIGI!!! EL MEU NOM ÉS UGIGI!!!
LOGAN – Senyor Ugigi... Vol seure, si us plau... No... en aquesta cadira no, que la rebentarà també... Esperi que li acosto el sofà...
UGIGI – URGGG!
LOGAN (en veu baixa)– Bufa... Hem salvat la cadira... (parlant normal)Vostè dirà...
UGIGI (cridant) – TINC UN PETIT PROBLEMA.
LOGAN – Quina mena de problema?
UGIGI (cridant) – M’ACUSEN DE MATAR EL MEU VEÍ KURUR!!!
LOGAN - Aha... No cal que cridi tant, senyor Ugigi..
UGIGI (cridant) – NO CRIDO... ÉS EL MEU TO NORMAL... VOL QUE CRIDI???
LOGAN - No... i ara... Com és que l’acusen?
UGIGI (cridant) – ÉS AIXÍ MATEIX.
LOGAN – Vostè estava enemistat amb el seu veí?
UGIGI (cridant) – NOOOOO!!! HO COMPARTIEM TOT, TOT, TOT... FINS I TOT LA DONA...
LOGAN – I ell hi estava d’acord...
UGIGI (cridant) – DE FET NO SE SI HO SABIA.
LOGAN (en veu baixa)– Hauré d’anar a buscar uns taps per a les orelles... Els tenia en aquest calaix... Feia temps que no tenia cap client urgug...
UGIGI (cridant) – NO XERRI TAN BAIX, VULL SABER QUÈ DIU DE MI...
LOGAN (en veu baixa)– Susceptible, eh? (parlant normal) Res, home, res... buscava una pastilla per a la tos.
UGIGI (cridant) – NO EN TE PAS DE TOS!
LOGAN – Ui.. sí que en tinc. Coof! Coof! Molta... vaig a buscar una mica d’aigua. Per cert, descrigui’m al seu veí, ja que hi som posats.
UGIGI (cridant) – PER QUÈ VOL SABER COM ÉS?
LOGAN – Xafarderia tan sols. Digui, digui... que mentrestant em prenc la pastilla.
UGIGI (cridant) – ÉS MÉS MENUT QUE JO...
LOGAN (irònic)– Ara sí que l’escolto... Què deu fer? Dos metres i mig?
UGIGI (cridant) – SI FA NO FA!!! ÉS UN ESCARRANSIT... ERA, PERDÓ.
LOGAN – Així doncs, sí que és mort...
UGIGI (cridant) – NO HO SÉ BEN BÉ... FA DIES QUE NO EL VEIG.
LOGAN – I de la seva dona? Tampoc en sap res?
UGIGI (cridant) – A ELLA SÍ QUE LA VEIG. CADA DIA. DE FET S’HA MUDAT A CASA MEVA. SE SENT SOLA.
LOGAN – Seguim amb la descripció... Té algun tret específic a la cara aquest tal senyor Kurur?
UGIGI (cridant) – SÍ... UNES RATLLES JUST DAMUNT DELS ULLS COM SI TINGUÉS LES CELLES SEMPRE AIXECADES, EN TRIANGLE.
MÚSICA DE TENSIÓ
LOGAN - Ah! Comprenc... Sí, sí que és curiós això... Com si estigués sorprès constantment?
UGIGI (cridant) – HA, HA, HA... AIXÒ MATEIX... SORPRÈS... M’AGRADA VOSTÈ... COM HO VEU TOT PLEGAT?
LOGAN – Pelut, senyor Ugigi, francament pelut. No ens en sortirem d’aquesta.
UGIGI (cridant) – I ARA... COM POT SER TAN PESSIMISTA.
MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Doncs perquè fa una mica de mal efecte que porti lligat al cinturó el cap del seu veí Kurur, al qual deu haver-se carregat vostè mateix. Ah! Per cert... Són 10.000.