5 - El desconegut
GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, desconegut / Mercè Masnou: Mama
Personatges: Logan, Mama
Escenari: despatx d’en Logan
malson
NARRADOR – L’artefacte emet un pip-pip-pip sospitós i preocupant... En Logan, amb les tenalles a la mà, tracta de discriminar quin dels dos cables és el que ha de tallar per fer callar aquell soroll infernal... Just al moment de fer-ho, un micro-segon abans de l’explosió un instant de claredat mental li fa recordar que és daltònic de naixement... La llum l’encega...
LOGAN (amb veu emprenyada, obrint els ulls, encegats per la llum central del seu despatx )– Arrrrgggghhhh! Qui gosa destorbar els meus malsons???
MAMA – Reietó de la mama... Que no te’n recordes que avui vinc a fer dissabte al despatx?
LOGAN – Mama... T’he dit mil vegades que truquis abans d’entrar.
MAMA (sorneguera)- I així treure’m el gust d’enxampar-te amb alguna de les teves “lagartes”? Ves, ves...
LOGAN – Motiu més per trucar, en aquest cas.
MAMA – Ni parlar-ne... Per cert... Ja tens els draps que et vaig demanar?
LOGAN (despistant... no hi ha ni pensat) – Draps? Draps ni un... però, si vols, aquí, al calaix, hi tinc un parell de calçotets.
MAMA (escandalitzada) – Calçotets al calaix? Veus com....
LOGAN – Para el carro, mama... Saps perfectament que tinc sempre dues mudes de tot aquí, al despatx. Fins i tot de gavardina...
MAMA (estovada – I és clar, és clar, reietó meu... Aquesta feina teva tan... activa. Sempre amunt i avall...
LOGAN – Me’n vaig una estona mentre vas fent feina...
MAMA – Ves, ves... La mama guardarà el niu del seu reietó mentre ell s’esbargeix una mica.
LOGAN (veu baixa, remugant) – Reietó... reietó... Aviat tindré dos-cents anys i seguiràs dient-me així.
MAMA – No remuguis que fa lleig, reietó de la mama... Què em vols dir alguna cosa?.
LOGAN -Nyeee... Res, res... Repassava on podia anar.
MAMA – Fes, fes (es posa a cantar a tot drap) Larilolaaaaaa.
LOGAN (en veu baixa, anant-se’n) – Això no hi ha qui ho aguanti... Sort que els veïns no hi són... De fet, ara que hi penso, no hi són mai ara quan ella ve. Se’n deuen haver cansat de denunciar-me per maltractament auditiu...
SOROLL DE PORTA TANCANT-SE.
NARRADOR – Pocs minuts després truquen a la porta. La insistència de qui truca és tan gran que fins i tot la mare d’en Logan, penjada al sostre traient teranyines mentre segueix cantant a tot volum, se n’adona.
FORTS COPS A LA PORTA
MAMA (cridant): Ei... Que vols enfonsar la porta o què?.
NARRADOR – Obre i es troba davant per davant d’un encaputxat amb una màscara moduladora de veu que l’amenaça amb una arma.
MÚSICA DE TENSIÓ
MAMA (esverada)- Ahhhhh! Qui és...
DESCONEGUT – SILENCI! Les preguntes les faré jo, senyora...
MAMA – Però...
DESCONEGUT – Ni però ni mandangues... On és en Logan?
MAMA (dissimulant) – Tornarà... d’aquí a tres mesos.
DESCONEGUT (amb veu emprenyada)- I un bé lila amb potes rosses... Té la seva gavardina aquí penjada.
MAMA (fent-se la tonta) – Gavardina? Quina gavardina? Ah! La gavardina... de recanvi... Sí... aquesta és la de recanvi, sempre en té alguna per aquí.
DESCONEGUT – Que es pensa que em mamo el dit, jo? Calli d’una vegada, cotorra descocada i passi dins. L’esperaré.
MAMA – Però si li dic que no ha de tornar, mamarratxo!
DESCONEGUT – Silenci, he dit!!!
NARRADOR – La fa passar dins i la posa de cara a la paret. S’asseu a la cadira d’en Logan i comença a obrir calaixos.
MAMA (veu irritada) – Què està fent? No remeni, poca-solta. Aquí no és casa seva.
DESCONEGUT – No em busqui les pessigolles, senyora o vostè sí que no el veurà pas aparèixer aquest mal parit.
MÚSICA DE TENSIÓ
MAMA (cridant com posseïda)- MALPARIT EL MEU REIETÓ???
NARRADOR – La musdagur pivota sobre la seva cua, fa un salt endavant digne d’un cangur d’Arua i amb els peus per davant fa saltar l’arma de les mans de l’encaputxat, al qual deixa ko amb un calbot ben donat amb la mà esquerra.
MAMA - Mal parit el meu reietó... A veure quina cara fa aquest dropo? Arrrggghhh! (sorpresa total) Reietó de la mama....
MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN (mig estabornit encara)- Gggggnnnnyyyeeee... Mama... Mama? Recordes l’aposta que vam fer ara fa un any? Que seria capaç de passar desapercebut davant dels teus nassos esmolats? Ah! Per cert... són 10.000!