7 - La kuzubi adormida
GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Nunzu
Personatges actius: Logan, Goldric, Nunzu / esmentats: Musama, Sàrtuku
Escenari: tren de Zink a Shapla
NARRADOR – En Logan és a punt d’entrar al vagó del tren d’alta velocitat que va de Zink a Shapla. Busca el seu compartiment i quan hi arriba veu que ja hi ha instal·lada una kuzubi, de la raça kiïta derivada dels dofins. Entra i s’asseu al seu davant.
LOGAN – Nyyyeee... Em sembla que tindré un viatge tranquil cap a Shapla, aquesta kuzubi està pesant figues fins i tot abans de sortir.
GOLDRIC – Deu estar cansada, senyor...
MÚSICA D’INTRIGA
LOGAN – Ah! Goldric... Què hi fas aquí, no t’havia pas convidat, jo.
GOLDRIC – Un parell de dies a Shapla, despeses pagades, no m’ho podia pas perdre, senyor...
LOGAN – Ets un cap de trons, però no crec que et pugui pas deixar enrera.
GOLDRIC – Ho veig difícil, senyor.
LOGAN – Bé... repassem la situació...
GOLDRIC – Sí, senyor.
LOGAN – El milionari SÀRTUKU ens envia una carta amb un bitllet pagat d’anada i tornada en aquesta mena de tren bala odiós.
GOLDRIC – No deu saber que vostè odia anar en tren, senyor.
LOGAN – Ho sap perfectament. Té els millors informadors de Ki al seu servei. Però se li en fot tres pebrots escalivats si m’agrada o no.
GOLDRIC – Parlant de pebrots... Es menja alguna cosa en aquest tren bala, senyor?
LOGAN – Nyeee... sembla que hagis sentit el meu estómac, Goldric. Tens gana tu també?
GOLDRIC – El que tinc és una mica de fred, senyor. M’ha posat el mitjó d’estiu i l’aire condicionat m’està matant.
LOGAN – Bajanades, Goldric. Sempre queixant-te... Estàvem repassant el cas.
GOLDRIC – Quin cas, senyor?
LOGAN – El que deu voler oferir-nos en SÀRTUKU, home...
GOLDRIC – Ah! El mafiós més llardós del Ksir...
LOGAN – No cal insultar els clients, Goldric. És ben cert que ho és, però te fama de pagar bé.
GOLDRIC – I de desfer-se de qui li fa nosa molt ràpid...
LOGAN – Cert, cert... Un client ben especial.
GOLDRIC – Això del mitjó, senyor...
LOGAN (despistant)– Sí...
GOLDRIC – No haurà pas dut el de llana, senyor...
LOGAN (amb veu sàdica) – Potser, sí, potser, no... A veure... (remena per la gavardina) Ah! Sí. Que potser el vols?
GOLDRIC – Li agrairia, senyor. Estic començant a no sentir-me les escates.
LOGAN – Nyyeee... No aguantes res, eh? I ara què més... Alguna idea del que voldrà aquest escanyapobres?
GOLDRIC – És difícil, senyor. Toca moltes tecles i ves a saber quina és la que li grinyola.
LOGAN – Sí. Té tants fronts de negoci oberts que pot haver passat qualsevol cosa. Ai, mira... veus el llac aquell que anàvem de petits amb la mama?
MÚSICA ROMÀNTICA
NARRADOR – La kuzubi, aparentment adormida fins llavors, obre els ulls i es queda mirant en Logan, que està enfocant la seva cua, vestida amb un mitjó de llana amb dos ulls i una boca oberta pintats, cap a la finestra, com si li ensenyés alguna cosa. S’adreça a ell tot donant-li una targeta.
NUNZU – Senyor, el seu cas és excepcional. Sóc la doctora Nunzu. Si quan arribi a Shapla vol venir a veure’m podríem parlar i em serviria per il·lustrar la xerrada que he de fer properament al congrés de psiquiatria aplicada de la Universitat de Baredinna. Per cert... el dinar és al vagó restaurant. Me’n vaig cap allà.
NARRADOR – La kuzubi, tota estirada, marxa i deixa en Logan al vagó. En Logan, deixant sortir la seva llengua bífida encarada a la kuzubi, enfoca els ulls del mitjó de la cua cap a ell.
MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN – Veus, Godric, com he guanyat l’aposta? Ja t’he dit jo que acabaria xerrant aquesta kuzubi rància. D’això... Són 10.000!