9 - La catedràtica insensible
GUIÓ - Mercè Masnou
VEUS – Joan Puig: Narrador, Logan, Goldric / Mercè Masnou: Musnun
Personatges actius: Logan, Goldric, Musnun /esmentats: Mustur
Escenari: despatx Universitat de Zink
NARRADOR – En Logan ha rebut a la seva oficina una carta de la professora Musnun, una especialista en ofidis de la Universitat de Baredinna, citant-lo amb molta urgència al despatx d'un seu col·lega, a Zink. A l'hora marcada pica a la porta de la catedràtica.
SOROLL DE PICAR LA PORTA
LOGAN - Bon dia, professora... nyeee... bonic despatx!
MUSNUN (ansiosa)- Ah! Senyor Logan... finalment...
LOGAN – Que consti en acta que he vingut tan ràpid com un anzud en zel, professora. Digui'm en què puc ajudar-la...
MUSNUN (dramàtica)- Els becaris del meu departament estan caient com mosques, darrerament.
LOGAN - Què intenta dir-me... Que estan aprenent a volar però que no se'n surten?
MUSNUN - No... Que moren, Logan, un darrera l'altre. Tots ells.
LOGAN - Entenc... Un cas de morts continuades... Alguna raó comuna en les morts?
MUSNUN - Dessagnats...
LOGAN - Dessagnats... Pot dir-me el tema de la seva darrera investigació, professora?
MUSNUN - Sóc la cap del Departament d'ofidis no controlats de la Universitat de Baredinna, senyor Logan.
LOGAN - Ofidis no controlats? Quina mena d'ofidis són aquests?
MÚSICA DE TENSIÓ in crescendo
MUSNUN (somniadora) – El mes passat vam fer un descobriment fantàstic al desert d'Arua. Impressionant... Meravellós...
LOGAN - Van trobar-hi un ofidi no controlat.
MUSNUN - Sí, Logan. Una espècie totalment desconeguda, en unes coves perdudes... Viu penjat del sostre. És una variant de gusum, l'hem anomenat gusum usku.
LOGAN - Del sostre? I no tindrà uns queixals així com sortits... I unes aletes membranoses...
MUSNUN - Doncs sí... Com ho ha endevinat!
LOGAN - Per això que diu del dessagnat dels becaris... Una petita associació d'idees.
MÚSICA de MISTERI
MUSNUN: Sí, sí... Però això no és el que em preocupa...
LOGAN: Ah, no? Té altres preocupacions a part dels becaris.
MUSNUN: Senyor Logan, jo mateixa estic patint el procés. Em sento dia a dia més dèbil, em fallen les forces...
LOGAN - Sí que se la veu una mica pàl·lida, sí...
MUSNUN - He vingut a Zink per no patir la mateixa sort que els meus dissortats becaris, però... la maledicció sembla que m'ha acompanyat fins aquí.
GOLDRIC – Fixi’s en la butxaca, senyor...
LOGAN - Nyeeee... Escolti professora Musnun... Què és això que es belluga a la seva butxaca?
MUSNUN - La Mustur? És la meva mascota... Una gusum inofensiva. Ni té verí ni les característiques pròpies de les seves recentment descobertes cosines d'Arua.
GOLDRIC (baixet)- Ja... això és el que es pensa aquesta ziti sonada!
MÚSICA TRÀGICA
MUSNUN - Què puc fer, senyor Logan? El meu col·lega m'ha assegurat que vostè és un crac, que té solucions per tot.
GOLDRIC - Juas, juas... No perdi de vista la butxaca, senyor... Miri ara... que treu el cap...
MUSNUN (preocupada) - Ho fa molt això de parlar amb la seva cua?.
LOGAN - Preocupi's de vostè, senyora... que no té ulls a la cara?
MUSNUN (escandalitzada)- Què vol dir, Logan? Sóc una catedràtica... no em pot parlar així...
LOGAN – I tant que puc... sobretot per fer-li veure el que vostè no sembla haver vist... Que la seva estimada... nyeee... Mustur... sembla haver estat en molt estret contacte amb les seves cosines germanes d'Arua i n'ha après forces coses...
MUSNUN (sorpresa)- Ah, si?
MÚSICA DE RESOLUCIÓ
LOGAN - Els queixals no enganyen, professora MUSNUN, ni aquesta mirada d'ulls sangonosos... Ni les petites ales que li han crescut a la criatura... Com que segurament se l’estima l’està dessagnant molt poc a poc... Però ho fa ella... Ah! Per cert... són 10.000!